El cantant Cesc Fuentes (Barcelona, 2000), conegut artísticament com a Triquell, va néixer en una família treballadora. La mare treballa en una immobiliària i el pare s’ha dedicat tota la vida a la petita empresa familiar: “No ha sigut empresari de cúpula alta, han sigut tres germans que han tirat endavant el negoci a base de comunicació, empatia, paciència i esperit de supervivència”, explica en declaracions a l’Empreses.

El comunicador Xavi Canalias (Vic, 1981) va néixer en una família treballadora: "Dels meus pares he agafat aquesta idea de treballar molt per tirar endavant". Va endinsar-se al món laboral fent de muntador d’altaveus al poble i restaurant mobles. Més endavant, es va combinar la feina amb els estudis universitaris: "Els recursos a casa eren els que eren", relata. "Em llevava a les cinc del matí, me n'anava a treballar fins a les dues, agafava un autobús, anava a Barcelona a estudiar i tornava a les nou de la nit amb l'últim autobús, que em deixava a casa a quarts d'onze, sopava i anava a dormir", explica en declaracions a l’Empreses. Assegura que va ser un any intens, però també es va adonar que "quan a casa es necessita, s'ha de remar, i evidentment, s'ha de treballar".

La periodista Marina Romero (Barcelona, 1985) ha crescut en una família treballadora. “No hem tingut grans luxes, però sí uns valors vitals molt sòlids. Tenir interès i curiositat per les coses i cuidar molt la gent”, explica en declaracions a l’Empreses. Els pares li han transmès la vocació de servei públic: “Jo m'he acabat dedicant al periodisme perquè he vist els meus pares entenent la societat d'una certa manera: preocupant-se pels altres i pel futur”. A casa sempre es llegien les notícies i es debatia l’actualitat: “Jo em vaig enamorar de la ràdio i des de petita vaig decidir que volia treballar-hi”.

Nascut a Juneda, a les Garrigues, Ferran Poca, actual empresari i activista pels drets LGBTIQ+, va ser durant 35 anys la persona que la gent esperava que havia de ser: "Treballava a La Caixa i vaig arribar a ser gerent de zona amb molts empleats a càrrec meu i amb un sou que no he tingut mai més". Però la seva vida va fer un gir inesperat: "Sentia un soroll intern que em deia que això no era el que jo havia vingut a fer aquí".

La física i meteoròloga Gemma Puig (Berga, 1976) va ser la primera generació de la família en anar a la universitat: “Els meus pares no havien estudiat i ens van transmetre la idea, a la meva germana i a mi, que s'havia d'estudiar”. A Puig li agradaven les ciències i es va graduar en física. De petita deia que volia ser astronauta: “Però un cop a la carrera feia astronomia i meteorologia, que era la branca més de la Terra i el Cosmos”.

La periodista Cristina Riba (Manresa,1980) ja somiava amb dedicar-se a la comunicació des de petita. "De gran vull explicar les notícies a la tele", deia amb només 6 anys. Així doncs, va graduar-se en periodisme a la universitat.

L’actor i creador de contingut Albert Roig (Barcelona, 1989) es va quedar sense feina durant la pandèmia i, amb el temps que tenia, va començar a penjar vídeos a TikTok. Ara l’artista es guanya la vida gràcies a les xarxes socials: “L’ingrés que em permet pagar el lloguer ara mateix són les col·laboracions que faig amb marques a Instagram, principalment, i també TikTok”. Actualment acumula més de 130.000 seguidors entre les dues plataformes.

El periodista esportiu Artur Peguera (Pont de Suert, 1964) va néixer en una família treballadora on des de petit va aprendre el valor dels diners. Va començar a treballar amb 8 anys ajudant a descarregar el camió de llenya per al forn de pa del poble: “El salari era una coca de sucre i quatre pessetes. A nosaltres ens semblava fantàstic”. Dos anys més tard, els escolanets de l’església se les van enginyar per aconseguir un extra, aprofitant que sabien on era el quadre de llums: “Apagàvem les llums i quan arribaven els turistes francesos no es veia res. Aleshores els hi enceníem i ens queia alguna propina”.

La creadora de contingut Marina Castellví (2004) va veure un vídeo de TikTok que es deia Qui ets segons la discoteca de Barcelona a la que vas i va decidir fer-lo amb la seva ciutat natal, Lleida. Ningú ho havia fet abans, i assegura que el vídeo va tenir molt bona rebuda. Així, sense voler-ho, va començar a reivindicar Lleida: “No ho vaig fer amb cap intenció, em va sortir de manera natural. Però és veritat que sempre he pensat que hi ha molt centralisme, sobretot als mitjans de comunicació”.

L’actor Fel Faixedas (Arbúcies, la Selva, 1970) organitza dos festivals de teatre i fa uns 60 bolos i diverses aparicions a televisió i ràdio cada any. Assegura que és un "cul inquiet" i que això li ve de casa. Ha crescut en una família "pobra" i molt tocada per la postguerra: “Tenien molt pocs diners, i la meva mare els valorava molt, no malgastava. Fins i tot coses que podia pagar, si eren cares, no les volia”. I amb aquesta filosofia es va educar: "Recordo unes colònies que els meus amics van comprar el típic record per a la família i jo no vaig comprar res, li vaig tornar els diners a la mare al baixar del bus".

La periodista i comunicadora Candela Figueras (Montblanc, 1984) ha crescut al camp ajudant el seu pare a la granja i darrere del taulell de la carnisseria de la mare. “Vaig aprendre a comptar i tornar els diners amb les senyores de la botiga. Quan va entrar l'euro jo encara pensava en pessetes, perquè era molt petita i calculava amb pessetes". Amb l’exemple dels seus pares, va entendre ràpidament que les coses costaven de guanyar, que “els diners no cauen del cel”. “Volia la típica minicadena pels CD, els cassets i la ràdio. I els pares em van dir: «Si ho vols, estalvia». Vaig anar recopilant diners i m’ho vaig comprar al cap de dos anys i mig, que recordo que valia 60.000 pessetes”.

El politòleg, periodista i actual alcalde de Girona, Lluc Salellas (Girona, 1984), va començar a treballar de ben jove ajudant al despatx d’advocats del seu pare quan la secretària feia vacances. Però el primer sou va ser treballant en el món del lleure al voltant dels 16 anys. Els diners els utilitzava per pagar-se les primeres sortides amb els amics. "Quan estudiava a Barcelona, utilitzava aquests diners per a les coses extres, perquè és veritat que per a les coses més ordinàries a casa m'ajudaven", explica Salellas en una entrevista a l’Empreses, feta abans de la pèrdua perinatal del seu fill Ovidi.

El primer record sobre els diners que té el còmic i humorista Guillem Estadella (Cunit, 1996) és comprant cromos quan sortia de l’escola i ingressant els diners que cobrava el seu pare al caixer de sota de casa. El còmic entra al món laboral treballant del que es volia dedicar: “Amb catorze anys vaig començar a fer ràdio, amb quinze vaig fer un grup de teatre i amb setze, monòlegs.”

El mestre xocolater Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) va endinsar-se al món de la gastronomia de ben jove. Amb 17 anys va fer pràctiques a Can Jubany: “Allà vaig veure que les postres quan arriben a taula generen unes emocions, signifiquen família, són símbol de celebració. I vaig pensar «Jo vull fer això tota la vida, vull fer una cosa que transmeti a la gent»”.

L’il·lustrador de còmics Martí Melcion (Barcelona, 1995) s’ha criat en una família dedicada al món de l’ensenyament i la llengua catalana. Des de ben petit ja apuntava maneres: “Dibuixava molt i a més feia un estil bastant còmic. Recordo que una vegada vaig calcar els països d'Europa i els vaig posar cara, ulls i manetes. Els vaig fer una personalitat i als adults ja els feia molta gràcia”.

La comunicadora i mestra Neus Rossell (Sils, 1990) va ser educada en una família molt austera, en què "amb poca cosa" ja eren “superfeliços”. Amb només 16 anys va començar a treballar de cambrera al seu poble natal, i des de llavors no ha parat: “Mentre estudiava he estat sempre treballant. Als 17 vaig començar a l'escola de música on jo mateixa era alumna i quan s'acabava la temporada, a l'estiu, estava en un casal”.

La lingüista i política Carme Forcadell (Xerta, 1955) es va criar en una família treballadora dedicada al camp. “Quan hi havia taronges anàvem tots a collir-ne”, recorda. Amb 14 anys va començar a fer classes de repàs a un veí i, més endavant, va treballar de cangur.

Amb només 6 anys la cantant Mariona Escoda (Valls, 2001) va tenir el primer contacte amb la música i ja des de molt jove va començar a cobrar per fer la seva passió. "El meu primer ingrés va ser cantant. Vaig començar amenitzant casaments civils a l'Ajuntament de Valls", explica en declaracions a l’Empreses. En aquell cas li van donar "un sobret amb els diners" i l’ha guardat de record: "Aquells diners segueixen sense tocar-se".

Fill d’una família de pagesos i comerciants, Lo Pau de Ponts ha fet del seu carisma i l’arrelament a les Terres de Ponent la seva feina. A més de fer paròdies de cançons porta el seu espectacle d’humor musical a les festes majors d’arreu del país. Pau Pinós (1993) va començar a treballar als 16 anys com a DJ Pepinos posant música a la revetlla de Sant Joan de les piscines de Ponts (Noguera), el seu poble natal.

Advocat, catedràtic, polític, economista. Però, per sobre de tot, Jaume Alonso-Cuevillas és un jurista apassionat i, seguint la tradició familiar del pare, oncles i germans, va estudiar dret. Va començar a treballar en un magatzem de recanvis de cotxes i als 16 anys, amb els diners que havia guanyat, es va comprar una vespa: “Va costar 36.000 pessetes (216 euros), em va semblar caríssima”, recorda en declaracions a l’Empreses.