Són les vuit del matí d’un divendres de bona mar d'estiu, i les barques del peix blau, que han estat treballant amb la foscor de la nit, ja han desembarcat les caixes de sardines i seitons al moll pesquer. Han arribat molt puntuals, als voltants de les 7.30 h del matí, i encara més puntual és la pantalla plana, com de televisió, que s’ha encès amb rapidesa al mateix moll. La pantalla indica el preu amb què se subhasten les caixes. No hi ha ningú cantant-ne els preus, no hi ha veus que s’alcen dient “me les quedo jo”. Només hi ha silenci i mòbils. I una olor de mar salada intensa, que es barreja amb la de les sardines, fresques, que sobresurten de les caixes.

L'enyorat Josep Mercader va crear un plat que ha voltat per tot el món: les espines d'anxoves fregides que feia després d'haver convertit ell mateix els seitons en anxoves. El seu gendre, Jaume Subirós, i els seus nets continuen fent-les i portant-les a taula tal com ell els va ensenyar. La recepta que expliquem és tal com la va deixar per escrit Josep Mercader.

El cuiner Albert Raurich arriba a la terrassa del bar Boia, al passeig de Cadaqués, al costat del monument a Salvador Dalí, amb un pot de vidre gros, ben gros, d’anxoves. “Fixa't en la data que indica que les vaig fer, el 9 de setembre del 2018”, explica mentre assenyala un adhesiu blanc en què hi ha escrita la data. Mentre va saludant ara els uns ara els altres, Raurich detalla que ell és mig barceloní i mig cadaquesenc per part de la mare i de tota la família de la mare, que va morir just aquest any, que es deia Aurora Foyo Ballesta, li deien Aurorita i va morir als 82 anys. "Va ser la meva àvia materna qui me’n va ensenyar a mi, i sempre n'hem dit les anxoves de l'àvia. Et dic el nom també de l’àvia, es deia Aurora Ballesta Berenguer; sí, Berenguer. Un parent ens va dir que el cognom Berenguer de Cadaqués indica que som descendents del comte Ramon Berenguer”, explica el cuiner del restaurant de Barcelona Dos Palillos, que afegeix que ell ha procurat que la recepta cadaquesenca familiar perduri: l'ha explicada als seus nebots.

Les tonyines s’han menjat les sardines i també els seitons, afirmen alguns pescadors de la nostra costa per argumentar el perquè de la minva de la pesca durant tot l’estiu i l’entrada de la tardor. Ara bé, també podria ser culpa de la proliferació de meduses, perquè s’alimenten de larves o d’ous de peixos, com els de les sardines i els seitons. I al mateix temps, mengen el mateix: el plàncton, que podria causar una competència pel mateix aliment. I encara hi podria haver més causes, com l’increment de la temperatura del mar, que provoca una disminució de la qualitat del plàncton; per tant, les sardines són més dèbils perquè s’alimenten malament i, per consegüent, acaben ponent menys ous.