En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

La família Montseny va començar a fer oli l'any 1940 al Morell (Tarragonès) i quatre generacions després freguen l'excel·lència. El seu oli Premium Coratina va ser escollit com un dels cinc millors de tot el món en el certamen Evooleum, el concurs més important en l'àmbit internacional, i pocs dies més tard rebia també el primer premi, en la categoria de fruitat verd amarg, a la Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra, celebrada aquest cap de setmana a les Borges Blanques. En aquesta fira també es va premiar el seu Oli Padrí. L'actual responsable del molí, Roger Catà (38 anys), explica com ha aconseguit la distinció i analitza la situació del sector.

Anna Maria Morera és propietària d’una finca de Golmés (al Pla d’Urgell) que produeix al voltant de 3.000 quilos anuals d’olives. La família porta cada any la collita a la cooperativa d’Arbeca perquè en faci oli verge extra sota el segell de la DO Garrigues. Quan a finals d’octubre la propietària va anar a la finca per iniciar els preparatius de la collita d’enguany, es va trobar amb la desagradable sorpresa que els arbres estaven pelats. Uns desconeguts es van emportar les olives encara verdes (amb poc rendiment d’oli), però ho van fer amb una delicadesa extrema. “No en van deixar ni una, ni tan sols a terra, i tampoc van fer malbé les branques”, assegura Morera.

Si veieu gent mirant cap a dalt no és que no vulguin mirar a baix: és que l’oli sempre va damunt. La veritat sura com l’oli. El preu del líquid s’enfila. Ja va camí de la mesosfera. I espera. Mireu. Això ja no és una bassa d’oli. I hem begut oli. I potser també àcid clorhídric. Això ja ha deixat de ser oli en un llum. Potser arribarà a la ionosfera. I es trobarà amb els coets siderals. Sí, així ens quedarem: mirant a l’espai. Patint torticoli crònic. Però amb l’oli cal fer l’esforç de mirar a terra. 

La cosa s’està escampant com una taca d’oli. A mitjans d’agost ja vaig començar a rebre missatges, trucades, de persones conegudes, d’altres desconegudes, que els havien donat el meu número, i algunes de criatures indesxifrables, misterioses. Totes volien el mateix: on puc comprar oli? Molts éssers creien que l’oli s’acabava i que havien d’amuntegar garrafes pels prestatges del búnquer postnuclear de la futura explosió atòmica. Ni oli en un llum, ni bassa d’oli, ni pa sucat amb oli. Entrevistem l’oliver. Què passa? “L’oliva com més està a l’oliver més oli té”. Ja veieu que és de poques paraules... 

L'olivera coneguda com la Farga d'Arió, ubicada a Ulldecona (Montsià), és la més antiga de tot l'Estat, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). L'arbre té una edat estimada de 1.701 anys i s'hauria plantat durant el mandat de l'emperador romà Constantí I (306-337 dC). L'estudi ha estat dirigit pel catedràtic de Dasometria de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Forestals i de Medi Natural de la UPM, Antonio Prieto, i els resultats revelen que l'olivera monumental d'Ulldecona és l'arbre datat més antic de la Península, la qual cosa el situa també entre els més vells de tot el món.