Eva Mendes, de 45 anys, és una de les 'celebrities' més discretes amb la seva vida privada. Potser per això s'aixeca tant rebombori quan parla sobre la maternitat, la feina o el seu marit, Ryan Gosling, de 38 anys. Després de molt temps sense badar la boca ara s'ha deixat entrevistar a l'edició nord-americana de 'Women's Health', on ha confessat que porta cinc anys fora del mercat laboral de Hollywood "per falta d'ambició".

La 89ena edició dels Oscars va arrencar amb una actuació musical de Justin Timberlake per deixar amunt l’entusiasme tot just començar. Tot i l’efectivitat de l’estímul, com a recurs d’obertura d’una gala (televisada) no és el súmmum de l’originalitat. L’entrada de Jimmy Kimmel va ser un punt desordenada, amb problemes de so i de realització caòtica. El realitzador, però, es va rescabalar al final ensenyant les reaccions a la pífia històrica de l’Oscar a la millor pel·lícula. Vam veure de manera privilegiada les reaccions de desconcert a l’escenari i l’astorament a la platea. Deia Kimmel només començar: “Ha estat un any magnífic. Els negres han salvat la NASA i els blancs han salvat el jazz”. Sí, i l’Acadèmia ha demostrat que pot fer el ridícul a nivells estrepitosos. Hollywood convertit en 'Ha! Ha! Land'. Li han servit amb safata la millor arma de destrucció massiva a Donald Trump: desacreditar-se ells mateixos amb la patinada del segle. Amb tot, no ha estat la gala dels Oscars combativa que s’esperava. L’instant més punyent va ser el discurs de l’absent Asghar Farhadi, llegit per encàrrec, en què alertava de la por que justifica la violència i debilita la democràcia. Gael García Bernal, gairebé com la quota mexicana de la gala, va fer la seva aportació crítica. Però la celebració va tenir un subtext evident: voluntat de demostrar la cohesió de la indústria cinematogràfica que Trump vol desprestigiar. L’escenari i la platea estaven molt interconnectats, i no només en qüestió de centímetres. La broma de fer entrar a la sala el grup de turistes podia ser una metàfora per mostrar-se propers al gran públic i no a la nova elit. Es van fer homenatges endogàmics entre col·legues, recordatoris de premiats anteriors, i es va posar en valor la multiculturalitat, la sensibilitat de gènere i fins i tot el periodisme.

La coreògrafa Mandy Moore estava sota pressió. Però no era perquè estigués rodant una escena amb 30 ballarins, 100 extres i prop de 60 cotxes a la rampa de sortida que connecta dues de les grans autopistes de Los Angeles.

Els Oscars ja es preparen per ballar al ritme que marqui La La Land. El film de Damien Chazelle protagonitzat per Ryan Gosling i Emma Stone ja era un fenomen però ara està preparat per fer història. L’Acadèmia de Hollywood el va beneir aquest dimarts amb una pluja de nominacions que marcarà la gala que se celebrarà el 26 de febrer al Dolby Theatre de Hollywood, una cerimònia presentada per Jimmy Kimmel que per primera vegada en dos anys no arrossegarà l’estigma del racisme de la indústria del cinema.

Amb les nominacions als Globus d’Or comença el clàssic mantra de “la cursa cap als Oscars” i també s’auguren, a partir d’avui -i ja ens perdonareu-, titulars que ballen, canten i es mouen al ritme de 'La La Land'. El musical de Damien Chazelle, una comèdia romàntica i nostàlgica que homenatja el Hollywood clàssic i Los Angeles, 'La ciudad de las estrellas' (així és com es traduirà el títol a Espanya), apareixia a totes les travesses prèvies i s’ha acabat imposant líder, amb 7 nominacions, als guardons de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood. La cinta del jove director de l’oscaritzada 'Whiplash' es beneficia de la bifurcació de categories actorals entre la de comèdia i musical i la de drama, i es mou per categories importants, com la de millor comèdia, guió, banda sonora, director i intèrprets (Emma Stone i Ryan Gosling).