Al restaurant Dos Pebrots, al carrer doctor Dou de Barcelona, el cuiner Albert Raurich hi fa l’allioli únic de Cadaqués. Si li preguntes com el fa, Raurich assegura amb rapidesa que el va aprendre gràcies al pescador Isca Garcia, de Portlligat. Tant és així que el cuiner que prepara els sushis més transcendents que mai hàgiu menjat t’explica que l’allioli de Cadaqués, la població natal de la seva mare, Aurora Foyo Ballesta, no s’oblida mai un cop l’has tastat. Té una textura tan sòlida, que es pot agafar a pessics amb dos dits de les mans sense que regalimi; és de gust intens sense que l’all et faci fer udols per la boca, i té un color de groc ginesta. Un cop surt del morter, sembla un pa de pessic rodó, i es pot tallar a talls.

Llegeixo amb gran curiositat les històries d’amor de la Selena Soro a l’ARA, perquè el sol fet que una parella vulgui sortir, abraçada, a la foto de l’entrevista ja em fa pensar que no s’odien del tot. Ahir hi sortien els amos del Dos Palillos, un restaurant que em fa molt feliç. Ell, l’Albert Raurich, n’és el xef. Ella, la Tamae Imachi, n’és la sommelier. En Raurich explica que l’amor és “la sensació de confort que té cada dia quan es lleva i abraça la Tamae”. I d’aquesta frase no n’hem de destacar la bellesa de la intenció principal, sinó de la secundària: hi ha un senyor que, cada dia, quan es lleva, abraça una senyora. Explica, doncs, que es van conèixer a El Bulli i que, en aquell temps, un cop acabat el servei, rentant copes a mà, “ens quedàvem fins tard amb ella i els cambrers i tastàvem els vins que els clients havien deixat als culs de les ampolles: mai havia tastat vins de 500 o 2.000 euros!”

El xef Albert Raurich i la sommelier Tamae Imachi, propietaris del restaurant Dos Palillos, no es van conèixer a qualsevol lloc: va ser a El Bulli de Ferran Adrià, a la cala Montjoi, on ell feia de cap de cuina i ella tot just hi començava a fer de sommelier. Van ser uns anys molt intensos, explica Raurich: “Treballo a l’hostaleria des que tinc disset anys, i ara que treballo dotze hores diàries és quan menys he treballat a la meva vida. A El Bulli treballàvem setze hores o més”. Així i tot, hi va haver espai per a l’amor. I per al flirteig. “La Tamae diu que va ser ella que em va seduir a mi, però jo dic que vaig picar molta pedra”, reivindica Raurich.

A la una del migdia d’un divendres tots els minuts compten. El cuiner Albert Raurich es mira el rellotge, traspassa la mitja cortina vermella que separa l’espai de la barra, el primer espai del restaurant Dos Palillos, on es pot menjar sense reserva, i reuneix l’equip per explicar com estan les reserves del servei del migdia. Al seu costat, el cap de cuina, Marc Comella, i la seva dona, la sommelier Tamae Imachi. A la terrassa exterior, acollidora i bonica, situada a tocar del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), els comensals poden començar a menjar els aperitius i les postres del menú de degustació. A l’interior, els espais es distribueixen entre la barra d’entrada, de la qual s’ocupa la Tamae, amb vuit cadires, i la barra central, en forma de U, on s’asseuen dinou comensals més. També hi ha reservats. Avui és un divendres ben feiner, perquè tots els espais estan plens. Són les 13.15 h, arriben els primers clients. El cuiner Albert Raurich entra a l’interior de la barra i se situa al costat de la seva plantilla de cuiners. Comença l’acció.

El cuiner Albert Raurich arriba a la terrassa del bar Boia, al passeig de Cadaqués, al costat del monument a Salvador Dalí, amb un pot de vidre gros, ben gros, d’anxoves. “Fixa't en la data que indica que les vaig fer, el 9 de setembre del 2018”, explica mentre assenyala un adhesiu blanc en què hi ha escrita la data. Mentre va saludant ara els uns ara els altres, Raurich detalla que ell és mig barceloní i mig cadaquesenc per part de la mare i de tota la família de la mare, que va morir just aquest any, que es deia Aurora Foyo Ballesta, li deien Aurorita i va morir als 82 anys. "Va ser la meva àvia materna qui me’n va ensenyar a mi, i sempre n'hem dit les anxoves de l'àvia. Et dic el nom també de l’àvia, es deia Aurora Ballesta Berenguer; sí, Berenguer. Un parent ens va dir que el cognom Berenguer de Cadaqués indica que som descendents del comte Ramon Berenguer”, explica el cuiner del restaurant de Barcelona Dos Palillos, que afegeix que ell ha procurat que la recepta cadaquesenca familiar perduri: l'ha explicada als seus nebots.