"Aquí mateix hi ha restes de galions, però tot el que es podia aprofitar ha estat saquejat, amb permís o sense", assegura l’escriptora María Oruña (Vigo, 1976) mentre navega sota un cel plomís per la ria de Vigo, entre Corbeiro i Rande, on el mar s'estreny. Fa 300 anys, durant la Guerra de Successió, en aquest mateix lloc l'aigua va engolir desenes de fragates i galions durant la batalla naval de Rande, una de les més recordades pels habitants de Vigo. Els angloneerlandesos cobejaven les panxes plenes dels galions espanyols de la Flota de les Índies que acabaven d’arribar del Nou Món, i els hispanofrancesos, sense gaire èxit, intentaven protegir-les. Les naus fantasmes enfonsades allà fins i tot van inspirar Jules Verne. A 20.000 llegües de viatge submarí el capità Nemo recorre les aigües de la ria per proveir el Nautilus.

Tot és idíl·lic al balneari de Puente Viesgo, a tocar de la costa cantàbrica: els prats són verdíssims, el riu Pas, quan no plou, és d'aigües cristal·lines, la muntanya està esquitxada d’alzines i eucaliptus i presumeix de més d’un centenar de coves, entre les quals la del Castillo, amb pintures rupestres importants. És un paradís del benestar termal que María Oruña (Vigo, 1976) converteix en l'escenari d'un crim terrible a Los inocentes (Destino). "És tot tan perfecte que quan el vaig anar a visitar, tot baixant les escales, vaig imaginar-hi una novel·la, perquè el mal arriba a tot arreu, fins i tot als llocs més bonics i més tranquils", afirma l'autora gallega, que des de la infància ha passat llargues temporades a Cantàbria, on situa la sèrie de novel·les protagonitzades per la tinent de la Guàrdia Civil Valentina Redondo.