Fa un parell de setmanes, els mitjans es feien ressò d’un tiroteig entre bandes de joves al barri de la Mina. L’enfrontament l’hauria originat el control del tràfic de drogues a la zona. Més enllà de l’acarnissament en l’intercanvi de trets, amb unes cent cinquanta bales en cinc minuts, hi havia una altra dada preocupant: bona part dels implicats eren menors d’entre 14 i 16 anys. Com és habitual en aquestes notícies, després de l’impacte inicial els mitjans se n’obliden, però això no vol dir que s’erradiqui el conflicte. I, amb el temps, el que semblava un cas aïllat resulta ser un problema de fons que estava latent. La prova la trobareu en els dos nous capítols de Punt de no retorn, la sèrie documental de Raül Gallego a la plataforma 3Cat, guanyadora d’un Emmy en l'última edició dels premis. Aquesta vegada, el reporter ens fa viatjar fins a Suècia i posa el focus en les bandes criminals, integrades per joves que han quedat exclosos del sistema. Hi ha nois de 13, 14 i 15 anys que es maten entre ells, a les famílies rivals, i fins i tot fan explotar cases. Cada vegada més sovint, el terror s’escampa en zones residencials. Aquests clans compten amb explosius, pistoles, fusells i han convertit Suècia en el país amb la taxa per càpita més alta de violència amb armes de foc a la UE. El primer episodi de Suècia, bandes criminals és Segregació, i va a l’arrel del problema: les dificultats d’integració d’una part de la immigració que ha anat arribant al país des del 2015. “No tothom pot ser l’Zlatan... però tots poden ser el pitjor delinqüent del barri” diu un dels nois entrevistats. El segon capítol, Menors sicaris, s’introdueix en un d’aquests grups. Aquests dos capítols tenen una certa estètica de true crime en el plantejament visual, que busca una mica l’atmosfera del nordic noir. Gallego també s’entrevista amb joves d’aquests barris més pobres que expliquen la discriminació que pateixen i els prejudicis dels quals són víctimes. També parla amb la policia, amb les dificultats que tenen per abordar aquests casos i la dimensió que està agafant aquest tipus de violència. Si heu vist la sèrie sueca La delgada línea azul (Filmin), les històries, l’entorn i els personatges us resultaran familiars. Però aquesta vegada amb la inquietud afegida no es tracta d’una ficció, encara que ho sembli. 

Raül Gallego (Sabadell, 1976) ha passat per tantes guerres que gairebé no les pot ni comptar. El periodista i director de documentals ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació internacionals com TV3, Associated Press, Al-Jazeera i Channel 4, i és un dels noms més reconeguts de Catalunya a l'hora de cobrir conflictes en indrets com l'Afganistan, el Pakistan, Sri Lanka, Geòrgia, Kenya, Cambodja, les Filipines, Indonèsia i la Xina. Al llarg de la seva trajectòria Gallego ha estat guardonat amb diversos premis. El novembre passat va alçar-se amb un dels més prestigiosos, l'Emmy Internacional, per la sèrie Punt de no retorn. Es tracta d'una producció documental amb episodis de menys de mitja hora, cadascun dels quals es fixa en una situació o problemàtica d'un lloc del món que suposa un abans i un després per a la comunitat del territori, però també en certa manera per a la humanitat. La sèrie es va estrenar l'any passat a la plataforma 3Cat i ja compta amb una segona temporada, que a mitjans de gener incorporarà dos nous episodis sobre la violència i l'ús de les armes a Suècia.

La plataforma 3Cat ha estrenat un nou capítol de Punt de no retorn, la sèrie de curts documentals amb mirada internacional i que tant costa que la televisió promocioni i destaqui. Una llàstima que una producció de qualitat i ambiciosa a nivell periodístic passi tan desapercebuda. A Indígenes del Canadà liderant la batalla pel clima, el documentalista Raül Gallego viatja ara fins al Canadà per conèixer de prop els pobles aborígens de la Colúmbia Britànica. Comunitats originàries de la zona, amb cultura i tradicions pròpies, veuen com el seu territori és arrasat per construir-hi grans plantes de liqüefacció de gas natural. Aquest episodi té un compàs narratiu més pausat que els capítols anteriors de Punt de no retorn. És com si el relat agafés el ritme d’aquests pobles indígenes. La música és determinant per transmetre l’esperit de l'oest llunyà, les muntanyes i el fred.

La plataforma digital de TV3, 3Cat, ha estrenat un nou episodi de la sèrie de curts documentals Punt de no retorn, del periodista Raül Gallego. Aquesta vegada, amb L’última frontera posa el focus en la deshumanització dels migrants en la seva voluntat de començar una nova vida a Europa. Gallego viatja fins a Calais i Dunkerque, a França, per observar com centenars de persones malviuen esperant creuar el canal de la Mànega. El documental, de només vint minuts de durada, arrenca amb unes imatges del primer ministre britànic, Rishi Sunak, anunciant amb fermesa la seva determinació de posar fi al flux de migrants que arriben al seu país: “La meva prioritat és aturar les embarcacions. I tinc un pla per fer-ho”. I el que veiem a continuació forma part de les conseqüències d’aquesta política. Milers de persones amagades als boscos o en camps de refugiats improvisats. Quan les condicions meteorològiques ho permeten o poden pagar a les màfies que suposadament faciliten el viatge, posen en risc la seva vida per arribar al Regne Unit.