"Andorra és un país que fa servir molt la paraula diversificar perquè abans teníem una fórmula màgica, i s'ha desmuntat. El sector comercial és robust, però la gent et diu que els preus ja no són el que eren. La neu és un atractiu fortíssim, però cada cop n'hi ha menys i les estacions treballen per estar obertes a l'estiu", m'explica el periodista gastronòmic Josep Lluís Trabal. Aquesta és l'explicació per la qual ja fa quatre anys que el govern andorrà ha fet de la gastronomia un eix fonamental per dedicar-hi esforços. I aquesta inversió ha començat a donar fruits molt ràpid.

"Tinc fama de ser políticament incorrecte perquè dic coses que la gent no s’atreveix a dir", ha assegurat Ferran Adrià avui a Escaldes-Engordany. El cuiner de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut el premi honorífic d'Andorra Taste Award i en el seu discurs no s'ha mossegat la llengua a l'hora de donar la seva visió del món de la gastronomia. Algunes de les reflexions que ha fet és que "cal distingir entre alimentació i gastronomia: la gastronomia va lligada a la qualitat i un restaurant que té tots els productes del mar congelats no és gastronòmic".

Gairebé 500 congressistes inscrits de manera presencial i més de 600 a través de la plataforma d'estríming, el 88% internacionals procedents de 29 països diferents. Aquestes són les xifres rere l'última edició professional de l’Andorra Taste, l’esdeveniment que situa el Principat en l’epicentre de la cuina d’alta muntanya i que enguany torna a Andorra per a delit dels amants de la restauració. Una tercera edició, que tindrà lloc entre el 18 i el 22 de setembre i, com és habitual, es dividirà en dues parts: la professional, que tindrà lloc del 18 al 20 pel matí a l’auditori Prat del Roure, i la popular, que se celebrarà del 20 per la tarda al 22 al carrer Prats. 

Rebecca Clopath té un magnetisme especial. Amb 35 anys i un discurs molt reivindicatiu, se la podria considerar una Greta Thunberg dels fogons, però en lloc de renyar-nos posant-nos als nassos veritats incòmodes, la seva estratègia és seduir-nos perquè vulguem formar part del seu equip. La xef apareix a l'auditori de l'Andorra Taste, la Trobada Internacional de Cuina d'Alta Muntanya, per parlar de cuina alpina, ja que ella no creu en les fronteres fetes pels humans, sinó en les topogràfiques. Ha viatjat des de Lohn, Suïssa, fins a Andorra sense agafar cap avió. "No és que no m'agradi volar, és una sensació preciosa, però si algú em convidés al Perú realment m'ho hauria de rumiar. No sé si hi aniria, probablement no. I si hi anés, m'asseguraria que puc quedar-m'hi com a mínim un mes".

Gastón Acurio (Lima, 1967) feia 30 anys que no trepitjava Andorra. L'últim cop que hi va ser acompanyava uns amics que s'havien de canviar els pneumàtics del cotxe i comprar una ràdio nova. Ara hi ha tornat per rebre l'Andorra Taste Award, un premi en reconeixement a la seva carrera. El xef, mundialment reconegut, ha estat el motor de tracció de la revolució gastronòmica peruana. "Sempre cal un detonant en totes les revolucions", diu Benjamín Lana, director general de Vocento Gastronomía. Acurio escolta atent i amb un posat tímid. És el segon any que s'atorga aquesta distinció i l'any passat es va entregar a Michel Bras. Tres dècades més tard de l'última visita del cuiner al petit país dels Pirineus, afirma que l'ha trobat molt canviat, "bonic i pròsper", i que ell és conscient de com la gastronomia pot portar turisme a un país, i anima els col·legues andorrans a aprofundir en aquesta via.