Entre les novetats més interessants de la setmana hi ha la renúncia d'Andoni Ortuzar a la presidència del PNB. Els últims dies ha estat el president nord-americà, Donald Trump, qui s'ha emportat els grans titulars amb les seves iniciatives cíniques i extravagants, d’una extraordinària violència intrínseca. Però la retirada d'Ortuzar no té importància exclusivament per al País Basc, sinó per al conjunt de l'Estat, pel que ha significat i significa aquest partit històric com un dels protagonistes del sistema polític espanyol en aquestes quatre dècades llargues de vida democràtica del país. En un primer moment em va semblar un gest digne d'elogi pel sacrifici personal que suposa. Diem sovint que aquí no hi ha massa tradició de dimitir i que els polítics, en general, s'agafen a la butaca més del compte. Per això el primer pensament va ser el de considerar la decisió d'Ortuzar un acte de responsabilitat, fins i tot de noblesa i, en el fons, de fidelitat al partit. Ho segueixo pensant, ja que la justificació donada pel líder nacionalista basc va ser que no volia dividir l'organització. Però posant tot això al davant, cal mirar el fet una mica més de prop i tractar de definir causes i conseqüències de la sortida voluntària del president de l'Euzkadi Buru Batzar, l'executiva del PNB, que tanta rendibilitat ha sabut treure sempre del seu grup parlamentari a Madrid i del joc d’equilibris i desequilibris en què ha participat amb aquest valuós instrument polític.

Andoni Ortuzar abandona. Ha llançat la tovallola. Ja no hi haurà partida. Aitor Esteban, l'amic tapat que les bases han fet pujar perquè s'enfrontés a la persona amb qui ha compartit des de fa lustres amistat, estratègia, ideologia i secrets, molts secrets, serà el nou president de l'EBB del PNB. Oficialment, serà al març, però extraoficialment ho és des que Ortuzar va anunciar ahir la seva renúncia a les xarxes socials.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

De tot el maremàgnum de reaccions i declaracions després del pacte entre el PSOE i Junts, em quedo per començar amb la compareixença de divendres passat del president del PNB, Andoni Ortuzar, quan va comparar la situació de la teranyina d’acords per arrencar la legislatura amb la navegació d’una trainera. Aquesta gent sap fer política, i els seus dirigents també saben idear bones metàfores per simplificar i descriure moments delicats, com els de la darrera setmana. I així, quan li van preguntar sobre les expectatives de la nova etapa, va contestar: “No som il·lusos, és un gran desafiament per a Sánchez i el seu equip ficar-nos a tots en una mateixa trainera i que els rems vagin en la mateixa direcció, de manera que no hi hagi xoc de pales i s’enfonsi”. Fantàstica construcció. Aquí qui corre més risc és Sánchez, no el PNB, que de l’ocasió en treu un bon profit, i per això ha pujat a la barca. A part, si s'enfonsa la trainera al final sempre serà més culpa dels altres, i sobretot de qui ens ha ficat a tots dins, sent tan diferents com som i tenint interessos tan diversos. Li va faltar dir: "A qui se li ha pogut acudir aquest despropòsit?"

Després de sis anys d’aïllament a l’exili arran de la declaració d’independència, l’expresident Carles Puigdemont torna a ser un interlocutor reconegut pels actors polítics a l'Estat. Primer va ser la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i ara el PNB. La direcció dels nacionalistes bascos s’ha desplaçat aquest divendres a Waterloo per reunir-se amb l’excap de l’executiu català, un gest que segella la reconciliació entre Junts i els jeltzales en un moment clau: les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en què els vots de les dues formacions són determinants per a la seva reelecció.