Mentre els graus de Medicina i Matemàtiques continuen liderant les notes per entrar a les universitats catalanes, titulacions com Ciències de l'Activitat i de l'Esport l'han augmentat força d'un any per l'altre i altres estudis com Filologia o Història mantenen la puntuació d'accés en el 5. Tot i que el llistat publicat aquest dijous pel departament de Recerca i Universitats amaga poques sorpreses respecte a anys anteriors, sí que permet constatar les preferències dels joves. I, un any més, les carreres englobades en les ciències –especialment les de la salut– són les més sol·licitades. Des d'aquest divendres i fins al pròxim dimecres 17 de juliol, els alumnes que ja disposen d'una plaça podran tramitar la matriculació al centre assignat.

Com cada juny els meus alumnes han anat a la selectivitat i com cada juny els meus fills han acabat el curs escolar i l’esplai. Sembla que no hi hagi cap relació, però els dos temes m’han fet pensar molt. Us ho explico. Els monis de l’esplai dels meus fills han estat els encarregats de fer el pregó de la festa major del meu poble, Calafell. Per preparar aquest pregó van redactar el text, van dividir-lo per fer que els nens hi participessin, van assajar tota la tarda i finalment van pujar a l’escenari i van llegir-lo feliços i il·lusionats d’haver estat escollits els pregoners d’enguany.

A finals d'any l'informe PISA ja va alertar que el nivell de matemàtiques dels estudiants catalans era preocupant, i aquesta setmana la mitjana de notes d'aquesta matèria a la selectivitat ho ha acabat de demostrar. Tot i que en el cas de la prova de matemàtiques aplicades a les ciències socials de les PAU la nota mitjana ha pujat un punt respecte a l'any passat (d'un 5,51 a un 6,5), la nota mitjana en matemàtiques d'aquesta edició no només no ha arribat a l'aprovat, sinó que ha estat la pitjor dels últims deu anys a Catalunya. De mitjana, els 16.807 estudiants que es van examinar de matemàtiques a les PAU han tret un 4,87, són 0,6 punts menys que l'any passat, però gairebé dos punts menys que el 2016, el moment de l'última dècada en què es van treure uns resultats més bons en aquesta matèria, amb una mitjana de 6,5. Tot i això, la nota d'aquest any és més baixa que la que van treure els alumnes que van fer la selectivitat l'any 2020, just després del confinament per la covid (6,13), i també dels que la van fer l'any següent –havent fet part del batxillerat també amb les mesures contra la covid–, que van treure de mitjana un 5,52.

"No en tenia ni idea; ho he sabut perquè una amiga m'ha passat la notícia de l'ARA i he vist que era la meva nota", ha reconegut Pau Palomar. El que ha sabut per aquest diari és que ell és un dels dos alumnes que ha tret millor nota a la selectivitat, amb un 9,9. "Bé, un 9,96 per ser més exactes", ha corregit rialler. De Castellnou de Bages "de tota la vida", el Pau sempre ha anat a l'INS d’Auro, l'institut públic de Santpedor. Tot i anar a classe al poble de Pep Guardiola, reconeix que "el futbol no l'entusiasma", però que hi ha jugat tot la vida. Això sí, a Castellnou, no a Santpedor.

Un bon gruix dels nascuts el 06, com ells mateixos s'autoanomenen, van passar pels exàmens de selectivitat la setmana passada. Ara deuen estar gaudint d'un merescudíssim estiu, encara aliens a les dificultats que els suposarà emancipar-se, si tot continua en la mateixa direcció. Malgrat això, i atenent les estadístiques, accedir a la universitat continua sent la millor opció. El 2023, la taxa d’atur entre persones amb estudis superiors va ser del 13,4%, molt per sota de la dels joves amb estudis obligatoris, que va superar el 32%. 

Que s'hagin produït errors greus en els enunciats d'algunes proves de selectivitat (errors per part dels examinadors) no és una anècdota: indica les conseqüències de les maneres d'ensenyar, que, pels motius o les teories que sigui, renuncien no tan sols a l'exigència com a valor abstracte, sinó a les habilitats –molt concretes– que s'adquireixen amb la lectoescriptura. Un dels dies de la selectivitat (o de les proves PAU, com se'n vulgui dir) un docent feia declaracions a El matí de Catalunya Ràdio: deia que les faltes d'ortografia sempre eren un capítol “molt vistós” de les qualificacions, però que hi havia “moltes altres qüestions”, tant o més importants, a examen.

No han passat ni 24 hores de l'últim examen de la selectivitat i aquest divendres ha sorgit una nova polèmica a les PAU del 2024. Després que a l'examen de literatura castellana es detectés un error en un exercici que demanava fer un comentari de text sobre un poema que no formava part del temari, ara diversos alumnes i professors han criticat que a la prova de disseny hi havia un exercici "impossible de fer".

La tarda del segon dia de selectivitat ha arribat la primera polèmica d'aquesta convocatòria de les PAU. Segons han explicat diversos membres de tribunals i també alguns docents, a l'examen de l'optativa de literatura castellana ha aparegut un poema que no formava part del temari que els alumnes s'havien d'estudiar. El poema en qüestió és Mientras por competir con tu cabello, de Luis de Góngora. El text formava part d'una de les dues opcions que els estudiants havien d'escollir per redactar un comentari de text que suposa 4 dels 10 punts de la prova.

A les PAU, proves d’accés a la universitat, hi havia una pregunta que consistia en saber redactar "un correu electrònic «formal» per reclamar a un «lloc web conegut» que una comanda que has fet per internet no t'ha arribat o que alguns productes han arribat en mal estat".

Aquests són alguns dels comentaris que més s'han repetit a la sortida de la primera prova de la selectivitat: l'examen de llengua castellana.

"Assequible", "Més fàcil del que esperava" i "Poc sorprenent". Aquests són els comentaris que més s'han repetit aquest dimarts a la sortida de la primera prova de la selectivitat: l'examen de llengua castellana. De fet, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) algun alumne ha arribat a sortir ballant de l'aula després d'haver-se tret "un pes de sobre".

L'any 2006 es va celebrar el referèndum de l'Estatut de Catalunya, va entrar en vigor la primera llei antitabac (que encara no preveia prohibir fumar als bars) i va començar a funcionar el carnet de conduir per punts. El mateix any, a la televisió s'estrenava la comèdia adolescent High School Musical i la sèrie Hannah Montana, i una encara desconeguda Taylor Swift llançava el seu àlbum de debut. I, a més de molts altres esdeveniments, l'any 2006 naixien la gran majoria dels més de 42.000 estudiants que aquesta setmana es juguen el futur a la selectivitat. Uns alumnes que s'estrenaran amb l'examen de llengua castellana (que per primera vegada permetrà esquivar les lectures obligatòries) i amb el de llengua estrangera, on gairebé tots els aspirants escullen anglès, però on també es podran examinar de francès, italià i alemany.

Aquest dimarts comencen les proves d'accés a la universitat (PAU), el pas obligatori que han de fer tots els alumnes de batxillerat que vulguin cursar un grau universitari. També s'hi poden presentar els estudiants que hagin fet un grau superior de formació professional (FP) i que vulguin apujar la nota per accedir als estudis universitaris. Aquest 2024 la selectivitat es farà els dies 4, 5 i 6 de juny. Sortim al carrer amb algunes preguntes dels exàmens de selectivitat d'altres anys. Quin és el gerundi del verb coure? Què significa xaró? Quan va començar l'ofensiva franquista que va donar pas al final de la Guerra Civil? Quines parts considera Plató que formen l'ànima? Les sabríeu respondre?

Ella és campiona de patinatge i l'única estudiant que l'any passat va aconseguir treure un 10 a la selectivitat; ell és pianista i va ser un dels set alumnes que van aconseguir un 9,9. La Carla està fent primer de dret a ESADE –l'any passat va explicar a l'ARA que aniria a la Pompeu Fabra, però el fet de ser l'estudiant amb la millor nota de les PAU 2023 va fer que la universitat privada s'interessés en ella– i l'Edgar cursa el grau de física a la UB. Fa només un any tots dos formaven part dels gairebé 42.000 estudiants catalans que encaraven els últims dies per preparar la selectivitat.

Aquest dimarts, dimecres i dijous, al voltant de 250.000 alumnes faran els exàmens de selectivitat. És una situació que sempre provoca nervis i pot generar tensions a les famílies. Avui a Ho faig com puc, el pòdcast del Criatures, volem saber com gestionar-ho com a pares i com aconsellar els fills davant d’aquestes situacions d’exàmens. En parlem amb el psicòleg i coordinador de l’àrea de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Roger Ballescà.

La setmana que ve més de 42.000 estudiants s'examinaran de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya. La xifra de matriculats torna a ser la més alta de la història amb gairebé un miler d'alumnes més que l'any passat. Tot i que la gran majoria de matriculats (77,9%) són alumnes que provenen de batxillerat, enguany creix amb força el nombre d'estudiants que es presenten a la selectivitat després de fer un grau superior de formació professional (FP): 4.490, un 7% més que en la convocatòria anterior.

Els exàmens de les PAU començaran el dimarts 4 de juny i acabaran el dijous dia 6. Durant aquests tres dies, els alumnes que han acabat segon de batxillerat s'examinaran de les assignatures obligatòries i optatives de la seva branca corresponent.

Canvis importants a la selectivitat. A la convocatòria de les PAU de l'any vinent (2025) ja no hi haurà lectures obligatòries a les matèries comunes de català i castellà. Així es dona a entendre en un document que s'ha fet arribar als instituts que ofereixen batxillerat i al qual ha tingut accés l'ARA. Al document, que firma el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), es detalla que el departament d'Educació i el mateix CIC han arribat a l'acord que, a la convocatòria de les PAU 2025, en el cas de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura –les assignatures de llengües que fan tots els alumnes independentment de si fan un batxillerat científic, tecnològic, humanístic o social– "ja no hi haurà lectures obligatòries".

L'estratègia catalana per assegurar que els aspirants a mestre arriben a la universitat amb cert nivell comunicatiu i logicomatemàtic patirà nous canvis. L'any 2017 Catalunya va implantar que tots els alumnes que volguessin estudiar un grau d'educació, a més d'obtenir la nota necessària a la selectivitat, havien de superar una prova d'aptitud personal (PAP). Va ser la primera comunitat de l'Estat a crear un procés com aquest i, en el seu moment, es va aconseguir que totes les universitats acceptessin aplicar aquest filtre als futurs mestres. Ara bé, en els últims dos anys aquest acord ha anat perdent integrants fins al punt que el curs vinent, a l'hora de matricular-se a graus d'educació, només s'exigirà haver superat les PAP a les universitats públiques, però no a les privades.

Aquest cap de setmana el ministeri d'Educació ha fet arribar a les comunitats autònomes l'últim –dels molts– esborranys del decret que regularà la nova selectivitat a tot l'Estat. Tal com han confirmat fonts del ministeri a l'ARA, un cop rebi llum verda per part del Consell d'Estat, el document s'hauria d'aprovar en els pròxims dos o tres mesos al consell de ministres i, per tant, les normes que preveu ja s'haurien d'aplicar a la selectivitat del curs 2024-2025.