Doha, la tranquil·la capital de Qatar, és habitualment coneguda per la seva seguretat pública i els seus centres comercials impol·luts. Per això, les escenes de pànic de dilluns, després que l'Iran llancés més d’una dotzena de míssils contra una base militar nord-americana pròxima a la ciutat, van ser totalment inèdites per als seus habitants. Les salves d'intercepció que van col·lidir amb els míssils i van explotar a l’aire eren visibles des de The Pearl Island, una illa artificial plena d’apartaments de luxe. Els compradors del centre comercial Villaggio van sentir unes explosions fortes, van cridar i van córrer a refugiar-se.

¿Els Estats Units s'han de responsabilitzar de tots els seus ciutadans retinguts per la força en països estrangers? ¿Han de pagar qualsevol preu per alliberar els nord-americans segrestats? ¿Fins i tot quan el segrestador no és un grup terrorista, sinó un estat amb qui no es mantenen relacions diplomàtiques? Aquest és el debat que s'ha reobert arran del polèmic intercanvi de presoners estatunidencs amb l'Iran, i l'alliberament del soldat nord-americà Travis King, que el juliol havia entrat il·legalment a Corea del Nord.

Controvertida i complexa operació entre els Estats Units i l'Iran. Els dos països, que no tenen relacions diplomàtiques des del 1980, han intercanviat aquest dilluns presoners amb la intermediació de Qatar. Cinc ciutadans nord-americans, alguns dels quals feia gairebé una dècada que estaven retinguts a l'Iran, han embarcat en un vol a Doha, capital de Qatar, en el marc d'un acord polèmic. Per fer-ho possible, el president dels Estats Units, Joe Biden, va aprovar la setmana passada l'alliberament de 6.000 milions de dòlars (5.623 milions d'euros) de Teheran, congelats a Corea del Sud, a canvi de l'excarceració, que comprometia també a Washington a deixar en llibertat cinc iranians, fins ara presos als EUA. Una vegada l'avió amb els cinc estatunidencs –quatre homes i una dona– han aterrat a Doha, Biden ha assegurat: "Avui, cinc nord-americans innocents empresonats a l'Iran finalment tornen a casa. Siamak Namazi, Morad Tahbaz, Emad Shargi i dos ciutadans que volen mantenir-se en privat aviat es retrobaran amb els seus éssers estimats, després de patir anys d'agonia, incertesa i patiment".