Els dos germans de l'obra, l'Ernest i la Sandra, tenen un record oposat del pare moribund, el Climent. En el meu cas, el record és més polièdric. Al pare, li veig les parts bones i també les dolentes, que no tenen a veure amb l'autoritarisme, sinó amb una certa deixadesa afectiva i emocional. Un d'aquells homes de l'època en què es pensava que els homes no ploren, que només saben comunicar-se amb els fills parlant del Barça. Hi ha molta reflexió sobre la paternitat, des de molts aspectes.

Què en fem, de la monstruositat de la resta? Podem arribar a entendre i dialogar amb algú que ens ha fet mal? Quin paper té la comunitat sobre els responsables d'accions abjectes? El teatre sovint serveix per buscar respostes o, si més no, per portar a escena les preguntes i fer-les ressonar dins l'espectador. Aquest és el motor de dos espectacles del festival Grec capitanejats per monstres: Qui va matar el meu pare?, d'Édouard Louis, dirigit per Pau Roca i protagonitzat per Dafnis Balduz; i El monstre, de Josep Maria Miró, dirigit per ell mateix i protagonitzat per Àurea Márquez, Joan Negrié i Albert Prat. El primer s'estrena l'1 de juliol al Heartbreak Hotel (hi faran tres funcions i ja tenen les entrades exhaurides, però tornaran a la tardor) i el segon serà a la Sala Beckett del 3 al 27 de juliol.

Una masia entre boscos i muntanyes al Pirineu. Una nevada que deixa aïllada la família. Dos germans s'han reunit perquè el pare està a punt de morir. Una metge es troba a la casa per assistir les últimes hores d'en Climent. Tot passarà en una nit. La presència és un thriller sobrenatural que explora una sensació poc viscuda al teatre com és "el suspens, la intriga, la por", diu l'actor Pau Roca. Pau Carrió dirigeix a La Villarroel per Nadal (del 19 de desembre al 12 de gener) un espectacle que parla sobre la família, sobre models de vida i sobre l'espiritualitat però des d'un gènere especialment difícil de fer rutllar sobre un escenari. De fet, és un repte nou per a tots els intèrprets: Anna Sahun, Nausicaa Bonnín, Pau Roca i Marc Rodríguez.

El Teatre Akadèmia inaugura la temporada amb una obra que, com si fos la sèrie Black mirror, planteja un dilema moral a partir d’una premissa impossible (o no tant): una nena de vuit anys s'ha posat pits de silicona. Marta Marco (Badalona, 1976) interpreta la psicòloga que atén la mare de la nena a Bèsties, un monòleg de Monica Dolan dirigit per Pau Roca (Sixto Paz) que es podrà veure fins al 8 d’octubre a Barcelona i després farà gira.