Després de passar per Itàlia, Guadalupe Nettel (Ciutat de Mèxic, 1973) ha passat per Barcelona per presentar els relats de Los divagantes (Anagrama). Finalista al Booker Internacional amb La hija única (també a Anagrama), l'avala la seva trajectòria reconeguda amb premis com l'Herralde i una desena d'obres publicades entre contes, novel·la i assaig, traduïdes a una quinzena de llengües.

Aquells i aquelles que cultiven l’art del conte saben de la seva dificultat. Mentre que a la novel·la hi poden haver pàgines sobreres i d’una inutilitat proverbial, el conte és un artefacte de precisió, de rellotgeria suïssa, on cap element està de més. La tradició llatinoamericana del conte és llarga i fecunda, no cal dir-ho. L’escriptora Guadalupe Nettel (Ciutat de Mèxic, 1973) forma part d’aquesta tradició i fa pensar en una Silvina Ocampo una mica menys fantasmal i més terrenal. L’hereva de Silvina és clarament l’argentina Mariana Enríquez, però Nettel posseeix una capacitat similar de caminar pels viaranys de la fantasia aplicada a la vida quotidiana.