Xavi Hernández va quedant-se sol. Després de ser colpejat pel Girona quatre cops, el tècnic vallesà queda una mica més acorralat per culpa d’una derrota inesperada a Anvers per tancar la fase de grups de la Champions. Ni tan sols el gol de Marc Guiu al minut 90, que semblava salvar els mobles amb l'empat a dos gols, va servir, ja que l’equip va tenir temps per disparar-se al peu i rebre un tercer gol de l’Anvers tot just 10 segons després. Ja fa dies que el club blaugrana té un clima enrarit als seus despatxos, amb converses a l’esquena de Xavi quan aquest camina pels passadissos. Més que tancar una ferida, el partit d’Anvers va provocar que l’equip perdi més sang. Va fer mal el què i el com, a Anvers, amb l’últim gol local convertit en una broma de mal gust.

Era l'estiu del 1920. Joan Gamper portava un barret de palla d'estil Chevalier que estava de moda, llavors. Acompanyat per la seva dona, Emma Pilloud, caminava al costat del periodista Josep Elias i Juncosa, conegut com a Corredisses, i la seva dona, bons amics del fundador del Barça. L'escenari era la ciutat d'Anvers, on el Barça tanca aquest dimecres la fase de grups de la Champions (21 hores, Movistar). La ciutat flamenca és plena d'històries, és un lloc on hi ha passat de tot. Tragèdies i alegries, saquejos i festes. Anvers comparteix moltes coses amb Barcelona, ja que també va somiar amb ser olímpica. De fet, aquell estiu del 1920 en Gamper i l'Elias i Juncosa hi eren per veure en directe els Jocs Olímpics d'estiu, perquè en tenien una al cap: que Barcelona també fos olímpica. A Anvers, Gamper va somiar una Barcelona olímpica. Somni que no es va fer realitat en part per culpa d'un enemic inesperat: el Comitè Olímpic Espanyol.