Quan arriba aquesta època, en què la canalla ja va a escola i som a les portes del canvi d’hora, sento dir sovint (amb alleujament) que ha tornat la normalitat. La paraula prové del llatí normalis i, curiosament, sorgeix al món de la construcció. Els picapedrers anomenaven així la progressió geomètrica amb la qual havien de col·locar les pedres amb escaire perquè encaixessin perfectament. El terme va derivar en la paraula norma i ha acabat definint, en clau sociològica, els comportaments socials regulats i/o majoritàriament acceptats. Per tant, com tot, la normalitat és sempre relativa i depèn de cada societat i moment. Però el que queda clar és que molta gent prefereix les normes i rutines a la certa anarquia i caos estivals.