Dimarts va morir el filòsof italià Gianni Vattimo. Amb ell desapareix l’últim representant del moviment filosòfic i cultural que va ser batejat com a “postmodernitat” i que incloïa, entre d’altres, Jacques Derrida, Jean-François Lyotard i Richard Rorty, tots ells ja traspassats. Amb aquestes morts, alguns voldrien veure també tancada aquesta postmodernitat, que va ser més objecte de caricatures malintencionades i de simplificacions benintencionades que d’una anàlisi acurada i rigorosa. Aquests pensadors van portar fins a les últimes conseqüències el perspectivisme de Nietzsche (“no hi ha fets, només interpretacions”) i la crítica de Heidegger a la metafísica. Se’ls va acusar de relativistes, de menysprear la ciència, d’esborrar les fronteres entre els gèneres literaris, i encara més, de soscavar els fonaments de la civilització occidental i amenaçar-ne la subsistència. Aquestes resistències de l’establishment van ser en la majoria dels casos reaccions interessades pròpies de les lluites de poder en el context acadèmic. Amb el pas dels anys l’etiqueta postmodern ha perdut força, però això no vol dir que els seus efectes s’hagin esvaït com si hagués estat una moda; més aviat han estat metabolitzats en la cultura mainstream i desenvolupats paral·lelament en les teories postcolonial i de gènere.

El filòsof Gianni Vattimo ha mort aquest dimarts als 87 anys a Torí. Vattimo estava considerat un dels grans exponents de la filosofia postmoderna i va ser el creador del concepte pensament dèbil, una crítica a la metafísica tradicional. Va ser un dels intel·lectuals més influents de les últimes dècades i un gran defensor dels drets de la comunitat LGTBIQ+. Ell mateix va definir-se públicament com a "homosexual i cristià" i proclamava un credo que rebutjava les institucions eclesiàstiques. El filòsof també va tenir una forta incidència en l'esfera política italiana. Després de ser membre de diversos partits, el 2005 va ser escollit com a diputat al Parlament Europeu amb el Partit Comunista Italià i el 2009 va repetir amb Itàlia dels Valors. També era una veu habitual en diversos diaris italians i internacionals (com La Stampa i La Reppublica) i va impulsar diversos programes culturals a la televisió pública italiana Rai.