El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha convertit les eleccions europees en un referèndum en què els ciutadans han de decidir entre la guerra i la pau. Durant la campanya electoral, els carrers i carreteres d'Hongria s'han omplert de cartells en què es vincula la pau del continent a Orbán, mentre que sobre els rostres dels seus opositors hi ha sobreimpresa la paraula guerra. En cap d'aquests cartells no hi apareix Vladímir Putin.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha arribat a la trobada dels ministres d'Exteriors dels aliats a Brussel·les amb una missió: garantir l'ajuda militar a Ucraïna a llarg termini i desvincular-la, almenys en part, de les decisions individuals dels estats membres. La reunió, que coincideix amb el 75è aniversari de la creació de l'Aliança Atlàntica, hauria de servir per establir les bases perquè a la cimera del juliol a Washington es pugui aprovar un fons estable per a Kíiv, que es planteja que sigui de 100.000 milions d'euros per als pròxims cinc anys.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

"Si no aconseguim l'ajuda, perdrem la guerra": així de contundent s'ha mostrat Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, en la seva visita al Capitoli aquest dijous. Allà, la Cambra de Representants està debatent l'aprovació d'un nou paquet d'ajuda militar i humanitària, de 24.000 milions de dòlars, impulsat per l'administració de Joe Biden. Però compta amb l'oposició de desenes de congressistes republicans, que tenen la majoria i estan dividits sobre la necessitat de seguir augmentant la inversió en la guerra, que després de 19 mesos d'hostilitats ja ascendeix a més de 75.000 milions de dòlars.