S'han localitzat en diferents jaciments moltes restes de punta de fletxa que constaten que fa més de 12.000 anys, homes i dones ja utilitzaven l'arc per caçar o com a arma de guerra. El que no és tan habitual és que s'hagin conservat les cordes dels arcs. A la Cueva de los Murciélagos (Albuñol, Granada) han trobat les fletxes amb les plomes originals, restes de fibres i dues cordes d'arc fetes de tendons de tres animals diferents: cabres, senglars i cabirols, que van ser retorçats entre si per crear una longitud suficient. Les van elaborar fa uns 7.000 anys i són les més antigues documentades fins ara a Europa.

Un equip de científics, liderat per investigadors de la Universitat d'Alcalá (UAH) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estudiat i datat un conjunt de cistelleria elaborada per societats de caçadors-recol·lectors del mesolític al sud d'Europa. Els investigadors han examinat la matèria primera i la tecnologia i han fet datacions de carboni catorze, que situen el conjunt entre l'holocè primerenc i el mitjà, fa entre 9.500 i 6.200 anys. Es tractaria, per tant, de la cistelleria més antiga documentada fins ara al sud d'Europa. El material analitzat, 76 objectes de fusta, canya i espart, fa més d’un segle que es va extraure de la Cueva de los Murciélagos, però fins ara no s’havia pogut datar. Entre els materials del conjunt hi ha cistells i espardenyes d'espart no gaire diferents dels models que avui dia es poden veure a les platges d'arreu del món. El treball s'ha publicat a la revista Science Advances.