L’any que ve l’Enric Majó compleix vuitanta anys. Amb serenitat repassa instants viscuts, coneixences, aprenentatges, dolors i absències. La passió per la pintura, l’ofici d’actor, la popularitat, el silenci. Un passeig per les edats de la vida i del record.

Per a moltes persones de la nostra generació, crescudes entre els anys setanta i vuitanta, la ruptura entre Terenci Moix i Enric Majó va ser un dels primers signes de normalitat queer al nostre entorn mediàtic. La fi de la relació entre l'escriptor i l'actor es va esbombar com qualsevol altra xafarderia de la premsa rosa sense que la condició homosexual dels protagonistes es considerés un tema a tenir en compte. A Terenci: la fabulació infinita, la separació entre tots dos cobra una especial importància, sobretot perquè Enric Majó aprofita per dir-hi la seva com no ho havia fet abans. Com també s'esbrava Pablo Parellada, l'última parella de Moix, de qui el separaven, entre altres coses, trenta anys de diferència.