OpenAI ha tornat a sacsejar el tauler de la intel·ligència artificial (IA) amb l'anunci d'una roda de finançament sense precedents. La companyia presidida per Sam Altman ha captat 110.000 milions de dòlars en una operació liderada per tres aliats estratègics: Amazon, SoftBank i Nvidia. Amb aquesta injecció de capital, la valoració prefinançament de l'empresa es dispara fins als 730.000 milions de dòlars, xifra que la situa a l'elit de les corporacions més valuoses del planeta.

En un món d'infraestructures digitals en constant expansió, l'addicció, la confusió, la distorsió i la desorientació són cada cop més difícils d'eludir. Cada dia que passa costa més distingir el que és cert o real del que és fals o sintètic. Això darrer també es pot expressar d'una altra manera: anem acceptant, progressivament, més components artificials a les nostres vides. La confusió central més cantelluda, però, és intentar esbrinar què representa la intel·ligència artificial (IA). Com que l'univers de la consciència encara és un misteri, hi ha dues branques de pensament oposades en relació amb la IA i el paper que pot jugar a la nostra societat.

El panorama tecnològic del segle XXI s’ha construït amb una mentalitat d'“el guanyador s’ho endú tot”. Aquesta va començar amb el quasi monopoli del Windows de Microsoft a finals dels anys 90. Des de llavors, Google –propietat d’Alphabet– ha acaparat les cerques a internet i Amazon s’ha convertit en el rei del comerç electrònic. Meta també ha estès les seves xarxes socials arreu del planeta, tot i que el 18 de novembre un jutge de Washington la va salvar de la humiliació de ser declarada formalment un monopoli.

Amazon, a través de la seva filial AWS, subministrarà serveis de computació al núvol a OpenAI en virtut d'un acord plurianual valorat en uns 38.000 milions de dòlars (uns 33.000 milions d'euros segons el canvi actual). Gràcies a l'aliança, el creador de ChatGPT tindrà accés a centenars de milers de processadors gràfics Nvidia per entrenar i executar els seus models d'intel·ligència artificial.

OpenAI, la propietària de ChatGPT, ha anunciat aquest dimarts que ha completat la seva reestructuració i ha tancat un nou acord amb Microsoft per aconseguir una intel·ligència artificial general (IAG, en anglès AGI), un hipotètic sistema d'IA que supera les capacitats del cervell humà i que, segons els experts, podria arribar durant la dècada vinent.

L'empresa responsable de ChatGPT, OpenAI, ha presentat ChatGPT Atlas, un nou navegador web amb intel·ligència artificial. Atlas integra la funció de xat habitual de ChatGPT, però també permet que la IA controli el cursor, executi accions de manera automàtica, com reservar vols, omplir formularis o editar documents directament des de la web. Aquest nou moviment es veu com un intent d'OpenAI de competir amb el navegador de Google, Chrome, que fa anys que lidera el mercat. De moment, ChatGPT Atlas només està disponible per a ordinadors Apple, així que els usuaris de Windows hauran d'esperar.

OpenAI va anunciar dilluns passat al seu congrés DevDay per a desenvolupadors que ChatGPT es transformarà en una plataforma universal per interactuar amb serveis de tercers, des de Spotify fins a Zillow. El missatge oficial: una revolució que convertirà el popular xatbot en "alguna cosa més semblant a un sistema operatiu", en paraules de Nick Turley, responsable de ChatGPT. La realitat: una fugida endavant desesperada d'una empresa que va perdre 5.000 milions de dòlars el 2024 i que gasta 2,25 dòlars per cada dòlar que ingressa.

El productor de xips AMD⁠ i OpenAI, la creadora de ChatGPT, han anunciat un acord de sis gigawatts per impulsar la infraestructura d'intel·ligència artificial de nova generació d'OpenAI a través de múltiples generacions d'unitats de processament gràfic (GPU) AMD Instinct. El primer desplegament, d'1 gigawatt de GPU AMD Instinct MI450, està previst que comenci a la segona meitat del 2026. En virtut de l'acord Open AI podria arribar a posseir fins al 10% d'AMD, que és el principal competidor de Nvidia, amb el qual també va tancar recentment un acord, i que s'ha disparat a la borsa.

Aquest estiu, el director executiu de Meta, Mark Zuckerberg, va convidar Rishabh Agarwal a unir-se al nou laboratori d'intel·ligència artificial de la companyia, i li va oferir milions de dòlars en accions i salari. Amb el nou laboratori, Zuckerberg va afirmar que volia construir “superintel·ligència”, una tecnologia que pogués eclipsar les capacitats del cervell humà. Tot i que que ningú sabia com crear superintel·ligència, va instar Agarwal a fer un salt de fe. En un món que canvia ràpidament, li va dir Zuckerberg, el risc més gran que pots córrer és no córrer cap risc. Però tot i que que el doctor Agarwal ja treballava a Meta, va rebutjar l'oferta.

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

Nvidia i OpenAI han anunciat la inversió més gran de la història de la tecnologia: 100.000 milions de dòlars (95.000 milions d'euros) per construir la infraestructura més gran d'intel·ligència artificial (IA) concebuda fins ara. L'acord, que supera els 70.000 milions que Microsoft va pagar per Activision Blizzard, pot determinar qui controlarà el futur de la IA.

Nvidia, el gegant nord-americà dels xips, ha anunciat aquest dilluns una inversió de 100.000 milions de dòlars (uns 85.000 milions d'euros al canvi actual) en la tecnològica OpenAI –propietària de ChatGPT– com a part d'una aliança estratègica per construir un centre de dades i sistemes amb més potència i capacitat.

Fa només uns quants dies, Amazon va anunciar els plans de construir un centre de dades gegantesc a l’estat d’Indiana, als Estats Units. Aquest centre de càlcul estarà dedicat a l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de simular el cervell humà. La factura de la llum els sortirà cara, ja que aquest complex consumirà uns 2,2 gigawatts d’electricitat; prou energia per alimentar tota una ciutat.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Un consorci d'inversors liderat per Elon Musk ha ofert 97.400 milions de dòlars per comprar l'organització sense ànim de lucre que controla la companyia d'intel·ligència artificial OpenAI, la creadora de ChatGPT, segons ha avançat aquest dilluns el diari nord-americà The Wall Street Journal.

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

Aquest diumenge ens centrem en la 'guerra del xip', és a dir, en la competència entre els Estats Units, la Xina i, fins a cert punt, Europa per accedir a la tecnologia avançada que permet els grans avenços del moment. També entrevistem el director de l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial del CSIC, Carles Sierra, per saber com afectarà els projectes catalans i europeus d'IA, i el nostre expert tecnològic, Albert Cuesta, explica fins on arribarà la IA en el futur. A més, el periodista Enric Borràs ens explica en primera persona la utilitat de la IA en la vida quotidiana.

OpenAI, la start-up nord-americana responsable de ChatGPT, ha assegurat que ha trobat proves que la companyia d'intel·ligència artificial xinesa DeepSeek va utilitzar els models propietat de l'empresa nord-americana per entrenar el seu propi competidor de codi obert, segons ha avançat el Financial Times. De fet, cada vegada creix més la preocupació sobre una possible violació de la propietat intel·lectual.

Abans de parlar de nosaltres, mirem el món, que corre a una velocitat exponencial. Ahir una aplicació d’intel·ligència artificial xinesa, de nom DeepSeek, va batre un rècord de descàrregues. Derrota tecnològica americana a mans xineses. A la tarda, la nord-americana Nvidia perdia 500.000 milions a la borsa, el 16% del seu valor, la caiguda més gran de la història de la borsa.