Una de les situacions més tòpiques que tots esmentem quan volem exemplificar que la infància està massa empantallada és la de les taules dels restaurants on els adults mengen i parlen només entre si mentre les criatures estan immòbils davant de pantalles. Menjar al restaurant pot ser esporàdic, però el que és trist és que hi ha moltes criatures que a partir dels 6 mesos, quan ja seuen i poden menjar farinetes o rosegar el que sigui, sistemàticament tenen la tauleta, el mòbil o la tele com un "ajut indispensable per a l'adult" que facilita que l'infant ingereixi i s'acabi tots els aliments que li han preparat.

En ple debat sobre l'ús dels mòbils a les aules i sobre els perills de les addiccions a les xarxes per part dels adolescents, aquest dijous la Plataforma d'Infància de Catalunya ha publicat un informe que mostra com aquest problema s'acarnissa, encara més, entre els infants i joves més vulnerables. Tot i que de mitjana a Catalunya hi ha un 14% de llars sense accés a un ordinador (un 36% en el cas de les que es troben en situació de vulnerabilitat), el nombre d'hores que un infant o un adolescent dedica diàriament a consumir tecnologia es multiplica en el cas que es trobi en una situació de vulnerabilitat. Així ho conclou l'Informe sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya de la Plataforma d'infància de Catalunya que mostra com, de mitjana, un nen d'entre 0 i 8 anys que pertany a un entorn desafavorit es passa 3 hores i 29 minuts al dia davant d'una pantalla. Un temps que en el cas d'un infant de la mateixa edat, però d'un entorn no vulnerable, es redueix fins a 1 hora i 50 minuts.

No diré noms i cognoms, però l’escena és real: un nen de 3 anys és a l’hospital, deuen ser les deu o les onze de la nit. Li han de fer una prova i es mou, crida, plora, es troba malament i està inquiet. El pare, bastant desesperat, ha intentat parlar-li, explicar-li un conte, fins i tot li ha cantat una mica, però finalment, resignat, es posa la mà a la butxaca i en treu un aparell. L’encén, tecleja i l'hi dona al nen. I de sobte es fa el silenci. Ja no hi ha plors ni crits. El nen queda com abduït per una pantalla. Està mirant un telèfon mòbil.

Els nens d'1 any exposats a més de quatre hores diàries davant d'una pantalla van experimentar retards en el desenvolupament de les capacitats de comunicació i resolució de problemes als 2 i 4 anys, segons un estudi publicat a The Journal of the American Medical Association Pediatrics fa poques setmanes.