“No aprenem les lliçons de la història perquè no sabem quines preguntes fer”. Lea Ypi ha passat per Barcelona aquesta setmana. Podria presentar-la com una intel·lectual albanesa amb ciutadania britànica, com a filòsofa, com a professora a la London School of Economics, com a autora de llibres com Libres i Indignitat; en fi, les coses que diuen els seus currículums. Però prefereixo posar l’èmfasi en les raons per les quals la seva obra em captiva: la manera d’estar en el món, la necessitat de donar veu a les idees però també a la vida, a la condició humana i a la seva complexitat.

Les nostres mares i àvies i besàvies van tenir la dignitat subversiva d’afirmar la seva personalitat contra vent i marea, de resistir-se a què els homes (pares, marits, fills), la família, la classe social, la raça, la religió o la nació les condicionessin fins al punt de determinar qui eren, de passar per sobre de la seva essència com a persones. Després de Libertad, un assaig convertit en una sorprenent autobiografia, Lea Ypi (Tirana, 1979), politòloga albanesa de la London School of Economics, publica ara Indignitat (Angle Editorial i Anagrama), una dolorosa recerca sobre la vida de la seva àvia, Leman Ypi.

1. L'evaporació de la socialdemocràcia. Malament rai quan les coses no es diuen pel seu nom. I certament la socialdemocràcia, que havia jugat un paper capital en els equilibris de les democràcies europees, s’ha anat desdibuixant, arrossegada per la radicalització conservadora de les democràcies liberals. Lea Ipy (Tirana, 1979), professora a la London School of Economics, fa temps que adverteix d’aquesta mutació dels partits socialistes europeus i de l’esquerra en general. A parer seu, és a finals dels anys setanta que “els partits socialdemòcrates clàssics es van allunyar de representar els ciutadans des de la perspectiva de classe i de les vulnerabilitats econòmiques”. I, tot cal dir-ho, per aquesta via van arribar al poder els socialistes espanyols (1982), combinant la mutació ideològica amb la legitimitat democràtica que les dretes espanyoles, en part sorgides del franquisme, tot just estaven buscant.

La politòloga albanesa Lea Ypi (Tirana, 1974), professora a la London School of Economics, ha vist com la seva primera novel·la, de caràcter autobiogràfic, s’ha convertit en un fenomen editorial global. Libre (Anagrama) s’ha traduït a 30 idiomes. Lea Ypi ha passat per Barcelona convidada pel CCCB. De petita volia ser una nena comunista perfecta –els pares i l’àvia li van ocultar que eren una família de dissidents– i ara és una intel·ligent veu crítica del capitalisme.