L'artista Fina Miralles (Sabadell, 1950) és un pou de saviesa: "És la vida, que és Déu", adverteix ràpidament a la presentació de l'exposició que li dediquen els Espais Volart de la Fundació Vila Casas, contradient una de les comissàries de la mostra, Maia Creus, que just abans havia dit que "Déu és la vida". Aquest va ser només un dels missatges que va llançar, envoltada de les pintures i dibuixos dels anys 80 i 90, plens de paisatges, flors i plantes, personatges del món de l'aigua, fruit del trencament amb la seva època conceptual per la qual és més coneguda, fets després d'un viatge iniciàtic a l'Argentina. "Ja no podia més amb el personatge, vaig dir prou!", diu l'artista.