Enrique Tomás Ruiz (Badalona, 1966) té la parola del botiguer de barri i el discurs de l’emprenedor d’èxit acostumat a fer conferències per explicar model de negoci i filosofia de vida. Quatre xifres per entendre el fenomen: ven 3.000 pernils cada dia i disposa de 179 punts de venda en 11 països diferents. A la seva empresa, que l’any passat va facturar més de 300 milions d’euros, hi treballen 1.700 persones. S’acaba de separar de la seva dona, s’ha comprat un segon avió privat i prepara una gran festa pels seus 60 anys. Ah, i avisa que està decidit a viure’n 100.

Dissabte al vespre el Col·lapse entrevistava Enrique Tomás, l’empresari de botigues de pernils, que acaba de treure un llibre en què explica el secret del seu èxit. La invitació és comprensible. Tomás és un dels grans empresaris catalans, amb beneficis milionaris, que ha sabut fer créixer exponencialment la seva cadena de botigues de pernil, amb 1.200 treballadors, 150 punts de venda arreu del món i perspectives immediates d’obrir-ne de nous. “Li he dedicat la meva vida al pernil”, li va confessar a Ricard Ustrell. Però més enllà de l’entrevista per conèixer qui hi ha darrere d’aquest negoci, el plantejament televisiu va ser curiós. Enmig de la pausa publicitària anterior a l’entrevista, es va connectar amb la sala de convidats del Col·lapse i el mateix Enrique Tomás va aparèixer com si fos un anunci més. Tenia una pota de pernil al costat i una capsa amb el nom ben visible de la seva empresa, i ens advertia amb ímpetu: “¡Hola! Soy Enrique Tomás. Estoy a punto de entrar en el plató. El público no lo sabe, pero vamos a regalar dos jamones entre ellos. ¡No te lo pierdas!” A continuació van emetre una promoció d’un altre programa de TV3 i, després, un anunci de brou de pollastre envasat. I, ves per on, aquell anunci també oferia, al final, el brou amb pernil. I no un pernil qualsevol. Era caldo amb pernil d’Enrique Tomás. Quina casualitat! Tornant de la pausa, l’empresari va aparèixer al plató ben carregat. Arribava amb dues capses de pernil, una a cada mà, amb el nom ben gros de l’empresa a cada paquet. I, com si fos la mitja part d’un partit de futbol de regional, van sortejar els dos pernils entre el públic. Els dos nois afortunats van baixar a recollir el suculent trofeu. A continuació, en l’entrevista amb Ustrell, Tomás va exhibir els seus dots comercials explicant amb passió la seva trajectòria, es va mostrar agraït amb els seus treballadors i la clientela que li fa confiança, va fer gala dels horaris i la diligència comercial i va anar citant tots els seus coneguts famosos, des de xefs fins a futbolistes, incloent-hi el papa de Roma, amb qui ens van ensenyar la fotografia de la trobada amb l’obsequi del pernil. Va especificar el nom del lot concret que li havia regalat i va explicar que al Pontífex el pernil li havia agradat tant que, va dir, “el Papa vol repetir”. Per acabar, Ricard Ustrell va anunciar l’estrella de la festa: “Que entri el pernil!” I van portar un taulell amb una pota de pernil ibèric majestuosa, etiqueta negra. A la part frontal del taulell, un altre cop el logotip amb el nom i les cinc estrelles. L’empresari va instruir-nos sobre l’art de tallar pernil i en va preparar un plat per al públic que feia delir. Tot era tan explícit i amb tants rètols que no sabies si estaves veient una entrevista o una llarga menció comercial. Enhorabona al rei dels pernils pel seu bon ull. Ningú millor que Enrique Tomás sap que del porc s’aprofita tot, i l’empresari també va intentar treure el màxim partit possible d’aquella aparició televisiva.

L'empresari Enrique Tomás (Badalona, 1966), propietari de la cadena de botigues i restaurants especialitzats en pernil que porta el seu nom, atén l'Emprenem a les oficines de la seva empresa.