Els diners digitals, en un sentit estricte, ens acompanyen des de fa molt temps. Afortunadament, pagar, transferir o acumular diners és, en la majoria dels casos, un procés que ja no implica cap intercanvi físic –ni de monedes ni de bitllets–, ni tampoc l’ús d’instruments de pagament tradicionals com talons, xecs o pagarés. Tots han estat progressivament substituïts per càrrecs amb targeta, transferències i altres operacions reflectides només en anotacions comptables, sense moviment físic de diners.

La manera com els ciutadans ens relacionem quotidianament amb els bancs ha canviat radicalment en els últims quinze anys. La moneda i el paper moneda estan desapareixent, substituïts pel diner digital i el pagament tant via targetes com cada cop més pel mòbil. Al moneder ja no hi portem cash. No ens cal. Aquest canvi, de retruc, també ha comportat una reducció dràstica d'oficines bancàries i de caixers automàtics. Els necessitem molt menys: a Catalunya han desaparegut gairebé 8 de cada 10 oficines des del 2008. Portem l'oficina a la butxaca, al mòbil. Si a tot això hi afegim les conseqüències de la crisi financera mundial a remolc de la fallida de Lehman Brothers, ja tenim el canvi de paradigma dibuixat.