El Tribunal Suprem ha fet un pas definitiu en la protecció dels menors nascuts en famílies monoparentals. A través de la sentència STS 234/2026, de 23 de gener, la sala social de l'alt tribunal recorre a la doctrina del Tribunal Constitucional i afirma que "l'únic progenitor de la família monoparental té dret a l'addició de 10 setmanes del permís que correspondrien a un altre progenitor". D'aquesta manera s'evita que aquests nens i nenes rebin un temps de cura inferior al d'aquells que neixen en famílies biparentals i disposin, doncs, de 16 setmanes més unes altres 10.

Els que heu estat pares o mares en les últimes setmanes heu de saber que els permisos per naixement i cures per a fills han patit canvis aquest setembre. Cada progenitor tindrà tres setmanes més de permís retribuït (una per naixement, adopció o acolliment familiar i les altres dues per cura), mentre que en el cas de les famílies monoparentals seran sis setmanes (dues per naixement i quatre per cura). Les mesures les ha aprovat el Congrés dels Diputats aquest mateix mes i han entrat en vigor l'11 de setembre. Tots els grups parlamentaris excepte Vox, que es va abstenir, van donar el seu vistiplau.

"Es continuarà perpetrant la discriminació del menor i de la dona". Així s'expressava fa poc més de dos anys Zuriñe Quintana quan en una conversa amb l'ARA se li preguntava sobre la possibilitat que tirés endavant el recurs que la Fiscalia havia presentat davant el Tribunal Suprem contra la seva victòria laboral. Zuriñe era la primera treballadora i mare soltera a qui un tribunal espanyol, en concret el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), havia reconegut el dret a accedir a les vuit setmanes addicionals de permís pel naixement i cura del menor que, segons la llei, correspondrien a un segon progenitor. És a dir, se li permetia poder sumar el permís de maternitat i paternitat pel fet de ser mare soltera.

Fa dos anys, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va reconèixer per primera vegada a una mare en solitari la possibilitat de perllongar el seu permís de maternitat i sumar-hi el temps que li hauria pertocat a l'altre progenitor. Es tractava d'una sentència pionera a l'Estat. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha pres la mateixa decisió i dona la raó a una altra dona perquè pugui allargar el permís de maternitat i enllaçar-lo amb la baixa que hauria tingut l'altre progenitor. Les dues sentències posen el menor al centre i entenen que, pensant en el seu interès i en els "beneficis per al seu desenvolupament", tots els infants han de poder gaudir d'aquesta prestació, independentment de si tenen un progenitor o dos.

Un jutjat d'Eivissa ha concedit a la mare de dues bessones –reconeguda com a família monoparental– el permís que li correspondria a l'altre progenitor, a més del seu. La jutge li ha donat vuit setmanes més de permís, segons ha informat el Sindicat d'Infermeria de les Illes Balears (Satse), que s'havia personat en la causa –l'afectada és sanitària–, i assegura que és la primera vegada que passa a les Illes Balears.

L'any 2021 ha començat donant a tots els pares l'oportunitat de gaudir de 16 setmanes de permís paternal. Un permís que fa 14 anys ni tan sols existia, i que no ha vingut precedit de manifestacions d’homes reclamant el dret a tenir cura dels seus fills i filles. Alhora, les també 16 setmanes de les quals gaudeixen les mares no han augmentat ni en un sol dia en els últims trenta anys. ¿Podem dir, per tant, que l’augment del permís de paternitat és una mesura desproporcionada o en tot cas innecessària?

“Amb molta alegria, personal i professional. Perquè es reconeix una discriminació cap al menor i cap a la dona i, després, com a advocada, per haver guanyat un judici i una lluita tan difícil com aquesta”. Així va reaccionar Zuriñe Quintana, la primera treballadora i mare soltera a qui un tribunal espanyol, en concret el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), ha reconegut el dret a accedir a les vuit setmanes addicionals de permís pel naixement i cura del menor que, segons la llei, correspondrien a un segon progenitor.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social ha emès aquest dilluns els nous criteris per reconèixer el dret de les famílies monoparentals a gaudir de les dues setmanes addicionals de permís retribuït per naixement, cura dels fills o menors amb discapacitat, adopció o acolliment múltiple.

Aquest dilluns 1 d'abril entra en vigor l'extensió fins a vuit setmanes del permís de paternitat, que actualment és de cinc setmanes. La mesura està inclosa en un decret llei aprovat al principi del mes de març pel govern espanyol.

El feminisme s'ha convertit gairebé en l'única barrera capaç d'aturar el tsunami de la ultradreta. A tot arreu, les polítiques populistes de dretes –de Trump a Orbán, de Bolsonaro a Abascal– tenen les dones emancipades i feministes al capdamunt de la llista dels enemics a combatre. I encara que estan fent forat, perquè apel·len als instints de supervivència d'una societat tradicional i patriarcal que és encara majoritària sociològicament, la mobilització de les dones és potser la principal oportunitat de continuar avançant cap a una societat més igualitària, sostenible i justa.

El govern espanyol ha aprovat aquest divendres un decret llei que entrarà en vigor dimarts –i que haurà de convalidar el Congrés– en el qual es preveu, entre altres mesures, l'equiparació dels permisos de paternitat i maternitat a tres anys vista. Segons ha explicat la vicepresidenta, Carmen Calvo, en roda de premsa posterior al consell de ministres, l'objectiu és que el 2021 els pares arribin també a les 16 setmanes de permís, el que ara gaudeixen les mares. L'augment serà progressiu: aquest any s'apujarà el permís de paternitat fins a les 8 setmanes i el 2020 fins a les 12. D'aquí tres anys s'arribarà als estàndards que es debaten a la Unió Europea, ha assenyalat Calvo. "La maternitat no pot ser una arma contra el desenvolupament laboral i ciutadà de la dona", ha afegit.

En ple debat al Congrés sobre l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat després que el PSOE i Podem hagin pactat equiparar-los a les 16 setmanes de forma intransferible el 2021, el Tribunal Constitucional (TC) ha volgut marcar jurisprudència en aquest sentit. I ho fa en una posició contrària a la que mantenen els partits progressistes. El ple del tribunal de garanties ha dictat una sentència en què afirma que no és discriminatori que el permís de paternitat tingui una duració de temps inferior al permís de maternitat.

La sempre difícil tasca de conciliar vida professional i vida privada és gairebé impossible quan la legislació no està de part dels progenitors. L'equilibri és especialment complex per a les dones que, sovint, sacrifiquen la feina per poder tenir cura dels infants, lamenten des de la Comissió Europea. Per això Brussel·les ha proposat aquest dimecres la instauració d'un permís retribuït no transferible per evitar les múltiples divergències que existeixen entre els estats membres en aquesta matèria.

Sis anys després del que reclamava la llei, l’Estat finalment amplia a partir d'avui de dues a quatre setmanes el permís de paternitat per naixement o adopció. El consell de ministres es va comprometre fa uns dies a augmentar la partida pressupostària d'aquest any "per millorar la conciliació entre la vida familiar i laboral”, després d’haver ajornat que la mesura entrés en vigor una i altra vegada des del 2011.

Sis anys després del que reclamava la llei, l’Estat finalment ampliarà des dues a quatre setmanes el permís de paternitat per naixement o adopció a partir de l’1 de gener. El consell de ministres s'ha compromès aquest divendres a augmentar la partida pressupostària de cara l’any vinent “per millorar la conciliació entre la vida familiar i laboral”, després d’haver ajornat que la mesura entrés en vigor una i altra vegada des del 2011.