Mantenir la confiança en l'ésser humà era el propòsit de l'escriptor libanès Elias Khoury (Beirut, 1948-2024), l'autor de la gran novel·la sobre l'èxode palestí, La porta del sol (1998). "Creia en les possibilitats del futur", recorda Luz Gómez, catedràtica d'estudis àrabs i islàmics de la Universidad Autónoma de Madrid. Gómez, que ha participat en una roda de premsa aquest dimarts a la llibreria Ona de Barcelona, és també l'autora del pròleg de la nova edició de La porta del sol que acaba de publicar Club Editor, amb la mateixa traducció de l'àrab que va fer Jaume Ferrer per a la primera edició en català del 2007. "L'obra de Khoury és tota ella un recordatori de la relació entre el Líban, Palestina i Israel –tres literatures que coneixia com ningú–, així com del poder de la literatura per posar nom a allò que la justícia vol esborrar i, posant-hi nom, restituir-ho", escriu Gómez al pròleg.

Entre totes les vexacions que pateix Palestina, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra "dels missatges del cel a la humanitat", com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs.

Fa uns anys, el 2014, l’escriptor israelià David Grossman va passar per Barcelona –pel CCCB, per on si no?–. Acabava de guanyar les eleccions Benjamin Netanyahu. Grossman havia vist morir un fill seu, de vint-i-dos anys, en una de les darreres accions de la Segona Guerra del Líban. Ho explica a la darrera pàgina de la seva gran novel·la Tota una vida. Mentre l’escrivia, diu, "tenia la sensació –més ben dit, el desig– que el llibre que escrivia el protegiria". Quan ja el tenia pràcticament acabat, el fill va morir en combat. Era l’agost del 2006. Vuit anys després, deia això: "El resultat de les eleccions ens porta directament a una tragèdia, perquè Netanyahu va dir que s’oposa radicalment a la solució de dos estats. Això significa que per als palestins desapareix l’esperança de tenir un estat, així que ens trobarem novament en un cercle de violència entre Israel i Palestina, la qual cosa significa que moriran moltes persones i que hi haurà molta devastació. És a dir, ara com ara l’única cosa que puc veure és una nova tragèdia que arribarà". Tenia raó. El paisatge de mort i devastació finalment ha arribat. A Palestina i a Israel.