<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Elias Khoury]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/elias-khoury/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Elias Khoury]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Tornar a tenir 'La porta del sol' en català és un esdeveniment per a les lletres catalanes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/tornar-porta-sol-catala-esdeveniment-lletres-catalanes-elias-khoury_1_5261744.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d2851835-65fb-47e1-9da0-d90e406817a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Mantenir la confiança en l'ésser humà era el propòsit de l'escriptor libanès Elias Khoury (Beirut, 1948-2024), l'autor de la gran novel·la sobre l'èxode palestí, <em>La porta del sol</em> (1998). "Creia en les possibilitats del futur", recorda Luz Gómez, catedràtica d'estudis àrabs i islàmics de la Universidad Autónoma de Madrid. Gómez, que ha participat en una roda de premsa aquest dimarts a la llibreria Ona de Barcelona, és també l'autora del pròleg de la nova edició de <em>La porta del sol</em> que acaba de publicar Club Editor, amb la mateixa traducció de l'àrab que va fer Jaume Ferrer per a la primera edició en català del 2007. "L'obra de Khoury és tota ella un recordatori de la relació entre el Líban, Palestina i Israel –tres literatures que coneixia com ningú–, així com del poder de la literatura per posar nom a allò que la justícia vol esborrar i, posant-hi nom, restituir-ho", escriu Gómez al pròleg. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/tornar-porta-sol-catala-esdeveniment-lletres-catalanes-elias-khoury_1_5261744.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jan 2025 18:13:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d2851835-65fb-47e1-9da0-d90e406817a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'escriptor libanès Elies Khoury en una imatge del 2009.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d2851835-65fb-47e1-9da0-d90e406817a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Club Editor reedita la gran novel·la d'Elias Khoury sobre la Nakba palestina]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Palestina es fa sentir en català]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/palestina-sentir-catala_1_5255506.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8d792f45-e12a-4270-b86a-1d5c62208061_source-aspect-ratio_default_0_x489y413.jpg" /></p><p>Entre totes les vexacions que pateix Palestina, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra "dels missatges del cel a la humanitat", com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fruela Fernández]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/palestina-sentir-catala_1_5255506.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jan 2025 13:00:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8d792f45-e12a-4270-b86a-1d5c62208061_source-aspect-ratio_default_0_x489y413.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Mosaic del segle VIII a.C. que es pot veure a Khírbat al-Màfjar, molt a prop de Jericó]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8d792f45-e12a-4270-b86a-1d5c62208061_source-aspect-ratio_default_0_x489y413.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El poble palestí ha cregut de manera ferma en el poder de la paraula, cosa que explica també la riquesa de la seva literatura, amb puntals com Mahmud Darwix, Gassan Kanafani i Elias Khoury]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui és la víctima i qui el botxí?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/victima-botxi_129_4826697.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/87043cb8-d82c-4f01-9a0a-cfd9157f9d04_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa uns anys, el 2014, l’escriptor israelià David Grossman va passar per Barcelona –pel CCCB, per on si no?–. Acabava de guanyar les eleccions Benjamin Netanyahu. Grossman havia vist morir un fill seu, de vint-i-dos anys, en una de les darreres accions de la Segona Guerra del Líban. Ho explica a la darrera pàgina de la seva gran novel·la <em>Tota una vida</em>. Mentre l’escrivia, diu, "tenia la sensació –més ben dit, el desig– que el llibre que escrivia el protegiria". Quan ja el tenia pràcticament acabat, el fill va morir en combat. Era l’agost del 2006. Vuit anys després, deia això: "El resultat de les eleccions ens porta directament a una tragèdia, perquè Netanyahu va dir que s’oposa radicalment a la solució de dos estats. Això significa que per als palestins desapareix l’esperança de tenir un estat, així que ens trobarem novament en un cercle de violència entre Israel i Palestina, la qual cosa significa que moriran moltes persones i que hi haurà molta devastació. És a dir, ara com ara l’única cosa que puc veure és una nova tragèdia que arribarà". Tenia raó. El paisatge de mort i devastació finalment ha arribat. A Palestina i a Israel.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ignasi Aragay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/victima-botxi_129_4826697.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Oct 2023 15:55:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/87043cb8-d82c-4f01-9a0a-cfd9157f9d04_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Destrucció a la ciutat de Gaza pels bombardejos aeris d'Israel.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/87043cb8-d82c-4f01-9a0a-cfd9157f9d04_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
