David Grossman (Jerusalem, 1954) és un dels escriptors més rellevants de la literatura israeliana contemporània. El seu nom ha sonat moltes vegades com a candidat al premi Nobel i ha rebut nombrosos guardons. Conserva la veu crítica i continua defensant el pacifisme. Les històries reals s'escolen sovint als seus llibres, com a Tota una vida, Caigut fora del temps o La vida juga amb mi, publicats en català per Edicions 62, com El preu que paguem (2024), un llibre traduït per Roser Lluch i Oms que comença i s'acaba amb dos articles que parlen de la guerra que ara mateix hi ha entre Israel i Palestina. Grossman respon les preguntes de l'ARA des de Jerusalem. A través de la pantalla expressa la seva tristesa però també la seva resistència a no caure en l'odi.

Fa uns anys, el 2014, l’escriptor israelià David Grossman va passar per Barcelona –pel CCCB, per on si no?–. Acabava de guanyar les eleccions Benjamin Netanyahu. Grossman havia vist morir un fill seu, de vint-i-dos anys, en una de les darreres accions de la Segona Guerra del Líban. Ho explica a la darrera pàgina de la seva gran novel·la Tota una vida. Mentre l’escrivia, diu, "tenia la sensació –més ben dit, el desig– que el llibre que escrivia el protegiria". Quan ja el tenia pràcticament acabat, el fill va morir en combat. Era l’agost del 2006. Vuit anys després, deia això: "El resultat de les eleccions ens porta directament a una tragèdia, perquè Netanyahu va dir que s’oposa radicalment a la solució de dos estats. Això significa que per als palestins desapareix l’esperança de tenir un estat, així que ens trobarem novament en un cercle de violència entre Israel i Palestina, la qual cosa significa que moriran moltes persones i que hi haurà molta devastació. És a dir, ara com ara l’única cosa que puc veure és una nova tragèdia que arribarà". Tenia raó. El paisatge de mort i devastació finalment ha arribat. A Palestina i a Israel.