"És un malparit" va ser l'insult més suau que van llançar els tres components del grup Green Day la nit del 5 de juny de 1994 a Barcelona. Va ser una estona abans que el trio nord-americà actués al Garatge Club, la llegendària sala del carrer Pallars, en una zona del barri del Poblenou on les ombres i les males herbes amagaven l'esquelet del passat industrial. Aquell concert es pot sentir ara en l'edició commemorativa del 30è aniversari de Dookie (1994), el disc que va convertir aquells tres joves de poc més de 22 anys en estrelles del punk-rock melòdic: més de vint milions de còpies venudes. L'àlbum s'havia publicat l'1 de febrer de 1994, i quan la gira europea va arribar a Barcelona ja havia venut mig milió d'exemplars. Els tres Green Day, Billie Joe Armstrong (veu i guitarra), Mike Dirnt (baix) i Tré Cool (bateria), estaven eufòrics, però una pregunta va desfermar una emprenyada de proporcions bíbliques i acusacions d'estupre i pederàstia. "És un carallot!", insistien. La diana de l'esbroncada era Bill Stevenson, aleshores líder del grup All i abans de Descendents, la banda que més va influir en el hardcore melòdic dels anys 90, inclosos els mateixos Green Day.