"Família", "festa", "divertidíssima", "caliu". Aquestes són les paraules que fan servir els actors per descriure La casa nostra, la sitcom que Dani de la Orden i Oriol Pérez han rodat per a la plataforma 3Cat i que s'estrena aquest dimecres. Dos amics que viuen junts, el Miqui i l’Èric, acaben compartint pis amb els pares d’un d’ells, que estan separats i no se suporten. Segons expliquen els directors, el concepte de la sèrie va sorgir fa més de deu anys, després d’estrenar Barcelona, nit d'estiu. "Fins i tot tenint la idea de la premissa deu anys abans, ara el que explica s’ha convertit en una realitat i la idea ja no sembla tan original", diuen en referència al problema actual de l'habitatge.

El que ha passat amb Ànima és una d'aquelles històries que de tan èpiques gairebé semblen impossibles. És la història d'una colla d'amics que es coneixen des dels 16 anys gràcies al teatre musical i que somiaven en aixecar un espectacle a l'estil de Broadway però de creació pròpia, en català i a la Sala Gran del Teatre Nacional. Van trigar més de 25 anys, però ho van aconseguir: van inaugurar la temporada passada al TNC amb un muntatge amb 10 músics i 18 intèrprets que va rebre lloances de pertot.

Sense fer gaire soroll, Paula Malia (Barcelona, 1990) s'ha convertit en una actriu imprescindible dels nostres escenaris. En les últimes dues temporades, ha passat tres vegades per la Sala Gran del TNC (Els Watson, Ànima i L'aranya) i una per la Fabià Puigserver del Lliure (La nostra ciutat). Els directors amb qui ha treballat en diuen meravelles, i en destaquen la generositat, l'entrega als assajos i la capacitat de treball. A la pantalla petita, a més, aquest 2025 ha estrenat la quarta temporada de Valeria (Netflix), on hi és des de bon començament en el paper de la Carmen. Però la història de Malia comença fa més d'una dècada, en un tren Barcelona-Terrassa, amb dues companyes de classe, Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (Rigoberta Bandini), amb qui formaria The Mamzelles.

Aquesta tardor la programació teatral és plena de varietat de gèneres, però amb una forta preeminència de clàssics reinterpretats des de la contemporaneïtat. Jauría, L'adversari, Mar i cel, Hit me if I’m pretty o la princesa moderna i Un matrimoni de Boston tornen als escenaris; mentre que Hamlet, una versión recontralibre, Tirant lo Blanc i Tots ocells estrenen als teatres després d'un èxit total al Festival Grec 2024. Aquesta és una selecció de les 15 obres imprescindibles (i una recomanació especial sobre el Temporada Alta de Girona, el gran festival de tardor del país).

El Teatre Nacional de Catalunya obrirà la programació de la Sala Gran, del 26 de setembre al 27 d'octubre, amb un musical en català, de grans dimensions i amb un equip artístic local. Ànima, en què participen una vintena d'actors i una orquestra de deu músics. És una de les grans apostes de la nova temporada del teatre, que vol potenciar "la creació pròpia i contemporània", segons la seva directora, Carme Portaceli. De fet, serà la primera vegada que un musical inaugurarà la temporada de la Sala Gran. "El nostre patrimoni són els nostres artistes", diu Portaceli, que considera que "aquest musical explica la història de tantes i tantes dones que han hagut d'apartar-se del camí que els havia assignat la societat per poder desenvolupar-se en la professió que volien exercir".

Paula Malia va descobrir Maggie O'Farrell amb la magistral Hamnet, la novel·la que ha conreat més èxit internacional i en la qual recuperava la figura de William Shakespeare a través de la seva dona i els seus fills. "Em va fascinar i vaig anar a buscar més llibres seus. Soc molt fan de l'autora", explica. Aquestes vacances, abans de tornar als assajos al Teatre Nacional, l'actriu té entre mans El retrat de matrimoni, en què O'Farrell es fixa en la figura oblidada per la història de Lucrècia de Mèdici.

Diuen que als Estats Units no hi ha dia sense una representació d’Our town (La nostra ciutat) sigui en teatres professionals o d’aficionats. En català no s’havia fet mai. L’obra de Thornton Wilder, autor d'El llarg dinar de Nadal, que ha fet diverses temporades a la Biblioteca de Catalunya, va estrenar-se el 1938 i va guanyar el premi Pulitzer d’aquell any. Narra la vida al llarg de tres dates (1901, 1904 i 1913) a la imaginària Grover’s Corners a l’estat de Nou Hampshire a principis del segle XX.