Amb la mort del dictador Francisco Franco i la consegüent transició a la democràcia, es van encetar uns anys en què la voracitat dels ciutadans espanyols per la llibertat es manifestava en molts àmbits diferents: des de la implicació en la política que naixia fins a les noves estètiques, passant per l’afició de molts homes a contemplar cossos femenins amb poca roba al cinema i a les revistes. En això darrer es pot assenyalar un abans i un després a partir de la sortida, el 1976, d’una revista d’actualitat que duia el curiós nom d’Interviú, la transposició al castellà que anys enrere s’havia emprat del terme anglès interview (entrevista). Al darrere d’aquella capçalera hi havia tres emprenedors: Josep Ilario Font, procedent de Bruguera; Jerónimo Terrés, que s'havia escapat de la caiguda del Grupo Mundo (propietat de Sebastián Auger), i sobretot Antonio Asensio, màxim accionista d’aquest grup editor de nova trinca. El jove Asensio (28 anys) havia heretat una impremta de diaris i revistes que tenia com a principal client precisament el Grupo Mundo, però que amb certs problemes per cobrar les feines va decidir fer un salt endavant i entrar en el món de l’edició.