El cap de la intel·ligència militar d’Israel, Aharon Haliva, s’ha convertit aquest dilluns en el primer general de l’estat major de l’exèrcit del país que anuncia la dimissió per la seva responsabilitat en els errors que van permetre l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que va causar més de 1.100 morts, inclosos més de 750 civils, i més de 250 ostatges. La decisió de Haliva coincideix amb un escrutini creixent de les accions de l’exèrcit israelià mig any després del llançament de l’ofensiva militar a Gaza i del setge a la Cisjordània ocupada.

L'assassinat dels set treballadors de l'organització World Central Kitchen (WCK) en un triple atac de drons israelians aquest dilluns va ser causada per una "sèrie d'errors": la falta de coordinació entre els diferents nivells de les Forces de Defensa d'Israel, i la identificació errònia d'una bossa per un fusell i el llançament de dos míssils per part d'operadors de drons. Són les conclusions de la comissió d'investigació militar israeliana que ha avaluat l'episodi.

L'aplicació que està fent Israel de la llei del talió supera tots els temors que hi havia a l'inici de l'operació de revenja pels terrorífics atacs de Hamàs del 7 d'octubre. Llavors hi va haver 1.300 morts israelians. A hores d'ara els morts palestins comptabilitzats –que no inclouen els desapareguts i enterrats sota la runa dels habitatges destruïts– ja superen els 30.000. La sinistra proporció és, doncs, de 25 morts palestins per cada mort israelià. Allò d'"ull per ull i dent per dent" s'ha vist superat de manera desproporcionada. Aquests trenta mil morts no inclouen el més d'un centenar que van morir dijous quan els soldats israelians que han ocupat el nord de Gaza des de fa setmanes van voler dispersar la multitud que seguia el comboi d'ajuda humanitària. Famèlics i desesperats, la multitud seguia els camions. Sobre el que va passar hi ha diverses versions. Els supervivents que han parlat als mitjans locals expliquen que els palestins seguien els camions i van ser dispersats a trets pels soldats i els tancs israelians. Segons l'exèrcit israelià, hi va haver alguns trets, però la majoria dels morts ho van ser per la desbandada posterior i pels mateixos camions d'avituallament. Les imatges que s'han pogut veure semblen avalar la primera versió.

"La mort del meu germà es podria haver evitat. No en culpo els soldats al front, sinó els comandants de l'exèrcit i el govern, que no han convertit en una prioritat els segrestats. El govern n'és responsable i ha de dimitir", afirma en una conversa telefònica amb l'ARA Jonathan Shamriz. El seu germà Alon era un dels tres segrestats per Hamàs que van morir per trets de l'exèrcit israelià el 15 de desembre a la ciutat de Gaza. En el moment de ser assassinats, els tres nois anaven desarmats, sense samarreta i onejaven una bandera blanca. Tot just havien aconseguit escapar-se dels seus segrestadors i demanaven ajuda, en hebreu, als soldats. Però les ordres eren disparar contra qualsevol sospitós. "El primer objectiu del govern és destruir Hamàs i les famílies dels ostatges lluitem perquè l'únic objectiu sigui portar-los a casa. Si aquest fos el principal objectiu, l'exèrcit els estaria buscant intensament", explica Shamriz, que defensa un acord amb Hamàs per alliberar els ostatges. 

Ricardo Martínez és responsable de logística de la unitat d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF) i acaba de tornar de Gaza, on ha treballat durant poc més d’un mes. Ha pogut veure amb els seus propis ulls què passa a la Franja. Respira abans de respondre moltes de les preguntes, quan la veu corre el risc de trencar-se. Però parla amb determinació: “Sento que parlar-ne és el mínim que puc fer ara que he tornat”. 

La guerra psicològica de Hamàs sobre la sort dels ostatges capturats durant l'atac del 7 d'octubre continua. A darrera hora del dilluns, l'organització islamista va publicar el que sembla un primer vídeo d'una de les presoneres, identificada pel diari The Jerusalem Post com Mia Shem, de 21 anys, de la localitat de Soham, al centre d'Israel, que va ser segrestada quan sortia de la festa electrònica. La família, amb què va contactar, ho ha corroborat. La noia, prou intimidada, que a l'inici del minutatge mira a la seva esquerra, potser per buscar l'aprovació del carceller a les seves paraules, assegura que els seus captors la tracten bé. Al principi de l'enregistrament, es veu com rep cures al braç dret, on té una ferida. Una anàlisi de The New York Times suggereix que la gravació es va fer fa sis dies.