Poques novel·les condensen tants embolics, intrigues i traïcions com Tirant lo Blanc, el gran clàssic de la literatura catalana del segle XV. Joanot Martorell va convertir la seva pròpia frustració com a cavaller en una novel·la de mil pàgines, insòlitament moderna i ambiciosa, que ja a la seva època va ser un èxit de vendes. "El Tirant donaria per a una sèrie de Netflix de 5 temporades", diu l'escriptor i filòleg Màrius Serra. El 2020 Serra va publicar a Proa una versió actualitzada de la novel·la, sense renunciar a la "riquesa verbal" de l'original però adaptant-la a un català més actual. I al cap de poc se li va acudir una idea tant o més estimulant: escriure'n una versió teatral que, amb menys de 50 pàgines, concentrés tota l'èpica i tota la intensitat amorosa de la novel·la de Martorell.

Els pobles són víctimes de les decisions dels seus líders, ja siguin palestins en mans dels fonamentalistes de Hamàs o israelians sota el no menys fonamentalista Netanyahu. I també ho van ser els alemanys, jueus i no jueus, sota el nazisme com queda palès a la versió teatral de la novel·la d’aire autobiogràfic de Fred Uhlman (1901-1985), escriptor i pintor jueu alemany que es va refugiar primer a París i després a Londres.

Poc s'imaginava el director i dramaturg Joan Arqué que, quatre anys després d'estrenar L'amic retrobat, el món es trobaria immers en la guerra entre Israel i Palestina. L'espectacle, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró, és una producció de Teatre de l'Aurora que es va veure per primera vegada a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), però la pandèmia va escurçar-ne el recorregut previst. Per això ara el Teatre Goya l'ha volgut recuperar, amb la casualitat que el conflicte a la franja de Gaza li atorga una altra mirada. L'amic retrobat s'estrena aquest dimecres i és l'adaptació de la novel·la homònima de Fred Ulhman (1901-1985), que relata com l'amistat entre dos joves es trenca per l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933.