Què tenen de fascinant les ideologies totalitàries perquè hagin resultat i resultin tan seductores per a molta gent? I hi ha una segona part de la pregunta encara més inquietant: aquesta fascinació, ¿té més a veure amb l’emissor, amb el discurs dels líders, partits o mitjans que el formulen, o més aviat recolza en els receptors, en els ciutadans diguem-ne “normals”?

Vázquez Montalbán és una persona important a la meva vida. Mai no vaig intercanviar-hi ni una paraula tot i que era amic de la família, que anàvem als mateixos restaurants de l’Empordà i que un dia me´l vaig trobar a la cua del cine Publi (sempre més me n’he penedit de, aquell dia, no haver-li fet cas a la meva dona). Les novel·les de Carvalho (concretament La soledad del manager) van ser les meves primeres lectures d’adolescent; gràcies a ell soc el que soc: algú que llegeix.