El nostre entorn natural encara té secrets per revelar-nos. Respecte als mamífers, es disposa d'un bon coneixement dels grans i mitjans que habiten a Catalunya, però no tant dels petits, com ara ratolins, musaranyes, talpons i ratpenats. Que l'hi diguin a la barcelonina Jaroa López, que fa poc que ha acabat la carrera de biologia però ja fa temps que cultiva l'interès per fer seguiment de la fauna que ens envolta. Des de fa 10 anys té afició per l'ornitologia, a la natura se sent com a casa i els últims dos anys s'ha passejat per les Garrigues com no ho havia fet mai encara. El seu objectiu: descobrir els mamífers que hi viuen i, malgrat que és una terra que coneix bé perquè des de petita hi ha passat els caps de setmana, l'experiència li ha brindat notables sorpreses.

Molts dels nens que corren pels campaments d’Amizmiz, a l’Atles marroquí, van plens de crostes i ferides. No només a les cames i genolls (malgrat el fred de desembre alguns van amb pantalons curts), sinó també a la cara, damunt del pont del nas o al front. En un dels assentaments, tres nenes juguen als peus d’una tenda. Quan preguntem pel Mehdi Hunszoy una surt a buscar-lo, però la seva sandàlia groga s’entrebanca amb la grava i cau sobre les mans, molt a prop d’unes llaunes de tonyina buides que algú ha llençat. És una escena que es repetirà sovint: criatures caient de morros a terra i fent-se ferides per culpa del garbuix de cordes i cables que hi ha als campaments.

La runa i les tendes de campanya blaves ja formen part del paisatge de l'Alt Atles. Només ha passat un mes d'ençà que el terratrèmol va assolar el sud de Marràqueix –va deixar gairebé 3.000 morts i més de 5.000 ferits– i els supervivents, que tot just s'han instal·lat als campaments, ja noten com l'hivern els trepitja els talons. "D'aquí poc arribarem a temperatures properes als zero graus i les tendes no ens serviran", explica per WhatsApp l'Idriss. Ell, juntament amb la resta de veïns d'Ourzdin, estan buscant refugis alternatius als del govern.