"La gent vol solucions sense pistes. Jo prefereixo les pistes sense solucions", sentencia Philip E. Marlow, l'escriptor protagonista d'El detectiu cantant (1986), que no per casualitat es diu com aquell autor de novel·les negres en què el descobriment de l'assassí era el menys important. La declaració d'intencions del personatge a qui va donar vida magistralment Michael Gambon també podria ser un comentari sobre la tendència de les sèries contemporànies a centrar-se en la resolució d'enigmes que no contenen cap mena de misteri. La mort recent de Gambon i la reestrena a Filmin d'aquesta sèrie de Dennis Potter dirigida per Jon Amiel ens han empès a revisar aquesta joia de la història de la televisió que, en la seva emissió fa més de trenta-cinc anys a TV3, ens va fer descobrir que una altra ficció serial era possible.