Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.

“El Barça és el seu lloc al món”, apunta Piotr Kozłowski, el primer entrenador de futbol que va tenir Ewa Pajor (Uniejow, 1996). La davantera polonesa ha caigut amb el peu dret a Barcelona: en només una temporada i mitja ja suma 63 gols en 69 partits, però les seves qualitats van molt més enllà de veure porteria. “Destaca el seu esperit d’equip, crea ocasions per a les altres jugadores i pren decisions que beneficien tota la plantilla, no només les seves estadístiques. Si fos més egoista, tindria encara més gols, però té una responsabilitat i una maduresa sobre el camp que la fan una jugadora completa i preuada”, diu Kozłowski, que va treballar amb Pajor dels vuit als dotze anys d'ella. Unes virtuts que Pere Romeu també ha destacat. "Surt motivada a tots els partits, pressiona fins a donar-ho tot, es desmarca, arriba a l'àrea i aguanta la pilota d'esquena. Gaudeixo molt entrenant-la, sempre dona el seu màxim nivell i si pogués faria més passades de gol".

Els números de l'exercici 2024-2025 que el Reial Madrid va presentar brillen, a primera vista, com una vitroceràmica acabada de netejar. El club presidit per Florentino Pérez ha tancat el curs amb 1.185 milions d'euros d'ingressos, 24 milions de beneficis i un patrimoni net de 598 milions d'euros. El Barça, en canvi, va tancar l'exercici amb 994 milions d'ingressos, 17 milions de pèrdues i un patrimoni net de 153 milions negatius. Però, si rasques una mica l'economia madridista, s'hi poden trobar restes d'oli ressec, com passa en la blaugrana.

Un dels pocs moments que van trencar la monotonia de les 11 hores de la recent assemblea va ser quan Joan Laporta va anomenar "setciències" i "mestretites" als crítics de l'entorn del Barça mentre parlava de preservar el model de propietat del club. "La junta que presideixo som els garants que el Barça sigui dels seus socis. Potser som els únics garants. Els que diuen que el Barça és una empresa, aquests setciències, aquests mestretites que donen lliçons, alerta i ben lluny", va dir Laporta davant els socis compromissaris mentre alçava el to de veu. Però la mateixa setmana, el tresorer del club, Ferran Olivé, havia dit que Goldman Sachs, el fons inversor vertebrador del finançament de l'Espai Barça, va ser qui va escollir Limak com la constructora de la remodelació del Camp Nou.

El país està tan estabornit, tan anestesiat, que el futbol torna a ocupar el lloc que li pertoca com a vàlvula d’escapament de les passions col·lectives, tan domesticades des de la derrota del Procés. Tornen els bancs i les grans empreses, acomplert l’objectiu del seu xantatge; torna, a poc a poc, la sociovergència, amb un administrador únic, que és el PSC. I torna el duel etern entre Barça i Madrid per canalitzar un sentiment que no té una expressió política majoritària. Una catalanor difusa, globalitzada, s’amaga rere la celebració dels gols del Barça, i s’expressa també amb la tírria cap a l’etern rival, l’equip ministerial ple de galàctics. La culerada ja no crida al minut 17.14, però gaudeix fent càntics en català i projectant una diferència més manejable que la complexa amalgama de lleialtats que constitueix la Catalunya actual. El futbol funciona com un embut o un alambí on es destil·la un elixir autoreferencial, real i vibrant, però innocu políticament, com ha passat tota la vida, excepte en la dècada processista.

El Barça ha perdut (3-2) al Santiago Bernabéu davant del Reial Madrid i, d'aquesta manera, el títol de Lliga desapareix de les possibilitats blaugranes, perquè, quan falten sis jornades, els madridistes es posen onze punts per davant. Els gols locals els han fet Vinícius, de penal, Lucas Vázquez i Bellingham, i els catalans Christensen i Fermín López. A continuació, els apunts en calent del clàssic:

La prèvia del clàssic s'ha començat a encendre. Mikel Camps, directiu i portaveu adjunt del club blaugrana, ha estat qui ha encès la metxa en publicar a la xarxa X –abans Twitter– un missatge criticant Vinícius, davanter del Reial Madrid, que després ha esborrat. "No és racisme, és que es mereix un calbot per pallasso i per vacil·lar. Què representen aquestes bicicletes innecessàries i sense sentit al mig del camp?", va escriure Camps. Com a conseqüència, Florentino Pérez, president del Reial Madrid, ha decidit no assistir al Barça-Madrid de dissabte.