Feijóo ha passat per Barcelona per dir que les desgràcies per a la Catalunya dels últims vint anys van començar amb el Pacte del Tinell. Ens podem imaginar l’escena: tips i cuits que cada vegada que parlen de Catalunya als populars els recordin els quatre milions de firmes que van recollir per Espanya contra una reforma normal i corrent d’un Estatut d’Autonomia, el moviment tàctic del think tank de Génova ha estat moure la porteria i tornar a dibuixar les ratlles del terreny de joc una mica més enrere en el temps. D’aquesta manera, les firmes i la desafecció de què va acabar advertint el president Montilla van ser culpa del Pacte del Tinell. Que és el mateix que dir que la culpa va ser de tothom excepte del PP, perquè, com no em cansaré de repetir, el projecte d’Estatut que va sortir del Parlament el 2005 va tenir el suport de 120 dels 135 diputats, és a dir, del 90%, és a dir, de gairebé tothom excepte el PP. I per això, després, els populars van haver d’aconseguir als despatxos del Tribunal Constitucional el que no havien guanyat a les urnes. Però ara resulta que la culpa del que ha passat a Catalunya és del Tinell. Així es reescriu la història.

De visita a Barcelona, i fent ús de la seva acreditada clarividència, l'encara líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va identificar la causa de tots els mals que pateix Catalunya. No és altra que el Pacte del Tinell, que Feijóo considera un “error històric” i també “l'origen de la desafecció a Catalunya”. Com per donar més proves de la solidesa de les seves opinions, Feijóo va declarar també que vol una “revolució de la veritat” per a Catalunya, i també tornar a fer d'aquesta simpàtica comunitat autònoma el “motor econòmic” d'Espanya, coses que succeiran, va dir literalment, “si soc president del govern”. Tal vegada fora bo que algú li fes notar que s'està negociant una investidura i no és la seva, que ja es va debatre i va fracassar.