La poma és el cultiu més emblemàtic a les comarques gironines. Als camps de l'Empordà i el Gironès, cada campanya es cullen milers de tones de múltiples varietats que, sota la indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, es venen tot l'any als supermercats de Catalunya. Són més de 2.000 hectàrees de rengleres de pomers perfectament alineats que perfilen el paisatge prelitoral de la comarca, a pocs quilòmetres del mar, al peu del Montgrí, però també més al nord, a Sant Pere Pescador i tots els seus voltants. El temps de collita es concentra des de mitjans d'agost fins al novembre i, durant tot aquest període, els pagesos, juntament amb prop de 2.000 temporers que es traslladen a la zona, treballen de valent per complir amb les comandes. En només tres mesos i mig han de recol·lectar tota la quantitat de fruita que es comercialitza durant l'any. Llavors, l'emmagatzemen en cambres amb un sistema pioner de conservació que la manté fresca i en condicions idònies per al consum mesos després de la collita.

No només a les terres de Lleida venen temporers a treballar uns mesos per collir fruita. A Girona, durant la campanya de collita de la poma, també arriben centenars de persones d'origen estranger a fer feina als camps de la Indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, al Baix i l'Alt Empordà. Són aproximadament uns 1.700 treballadors i treballadores, provinents de l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica Llatina o l'Europa de l'Est, que es concentren sobretot durant els mesos de setembre i octubre, quan l'activitat és més intensa, i se sumen als 1.200 que són fixes durant tot l’any. La majoria arriben pel procediment de contractació en origen, amb el permís emès per l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern espanyol, i sovint repeteixen d'un any per l'altra, convocats pels pagesos amb qui treballen habitualment.

Una família cultivava pomes a l'Empordà i el 2016 es va animar a anar un pas més enllà i fer-ne sidra. Ben refrescant i baixa en alcohol. Una beguda més saludable, per tant. Així és com va néixer Mooma, un projecte que gràcies a la tercera generació ha crescut una pila, ha generat molt valor afegit i que, gastronòmicament, ha fet el seu espai. Mooma, per cert, és el resultat de la fusió de les paraules Montgrí i poma. Els pomers estan situats enmig d'un triangle entre el Parc Natural Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i és un espai fantàstic de visitar. Ubicat als afores de Palau-Sator, hi pots anar a descobrir com elaboren els seus productes amb base de poma (que són molts més que la sidra: hi ha també suc de poma, compota...) o podeu només fer-hi parada per menjar. Hi ha un pàrquing ampli i està dissenyat per a tot tipus de públic. Jo diria que és un bon lloc per anar-hi en família.

Fa unes setmanes l’exjugador de la Reial Societat Zuhaitz Gurrutxaga va presentar el seu llibre Subcampeón (Libros del K.O.) a Barcelona. En un moment de la presentació va preguntar al públic si sabia què era anar de sidreries. La gent majoritàriament va respondre que sí. Però no estic tan segura que tota la gent que era a l’acte sabés realment el que implica "anar de sidreries", ja que fins fa poc era una activitat que feien sobretot els bascos, en colla –quadrilla, que diuen ells–, i que no s’havia promocionat gaire.

Durant tres dies, de l'11 al 13 de març, Girona s'ha convertit en la capital gastronòmica de Catalunya. Xefs amb estrella, productors, empresaris, acadèmics, restauradors, crítics i estudiants s'han congregat a la ciutat per compartir, comentar i donar a conèixer el bo i millor de la cuina catalana. S'han reunit a l'extensíssim espai del Palau de Fires, a tocar de la Devesa, amb motiu del desè Fòrum Gastronòmic, un esdeveniment de referència per als professionals de la cuina i l'alimentació que cada any organitza un programa farcit de ponències, debats, tasts, demostracions i estands d'expositors. Aquestes són algunes de les novetats i descobertes més sorprenents i interessants de la nova edició del fòrum gironí.

Una de cada tres pomes de Catalunya i una de cada cinc de l'Estat es produeixen a les comarques gironines. Són la poma de Girona, una indicació geogràfica protegida (IGP) que agrupa tres empreses: Girona Fruits, de Bordils, Giropoma Costa Brava, d'Ullà, i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador. Malgrat la sequera, la vuitantena de productors que agrupen la IGP han aconseguit aquest 2023 gairebé mantenir la producció respecte de l'any passat. Això és, sobretot, gràcies a l'increment de la superfície amb pomeres, mentre que, any que passa, menys productors es dediquen al negoci –hi ha una concentració de la propietat–. Però l'augment de producció va plantejar fa una dècada un problema: com aconseguim mantenir-les en perfectes condicions durant més temps?