Els cicles simfònics al Palau de la Música acostumen a no deixar indiferent ningú. Però en el cas que ens ocupa, és a dir amb el concert de l’Orquestra Simfònica de Londres dirigida per Antonio Pappano, que el setembre del 2024 en serà titular, era impossible no sortir de l’edifici modernista sentint vibracions a tot drap per tots i cadascun dels racons del cos. I és que la lectura del poema simfònic Així parlà Zaratustra, de Richard Strauss, va ser vibrant, majestuosa, executada i dirigida amb una gran saviesa. Més enllà de la cèlebre fanfara inicial, de ressonàncies kubrickianes, la meravellosa peça del músic bavarès és ben poc prodigada, i això que conté autèntiques filigranes. Pappano aborda la peça amb cura d’orfebre i amb domini de la psicomotricitat fina a l’hora d’establir savis canvis sonors i dinàmics entre els molts moments cambrístics de l’obra i els episodis més grandiloqüents, amb inclusió de campanes i orgue.