Després de passejar per Catalunya el monòleg Crida als ocells de colors llampants —encara en gira—, el comunicador i humorista Òscar Andreu (Terrassa, 1975) converteix aquell manifest lingüístic en Manual de defensa del català (Univers), un llibret sobre practicar, entendre i estendre els bons hàbits lingüístics. El codirector de La competència de RAC 1 i presentador de l'Està passant de TV3 hi explica la seva autobiografia lingüística, un striptease que farà enrojolar més d'un.

Òscar Andreu Fernández (Terrassa, 1975) comptava de jove que el 2000 tindria 25 anys i li semblava impossible que el 2025 en pogués complir 50. Doncs bé, aquest moment ha arribat i ha enganxat l’Òscar amb parella, dos fills (un de cinc anys i l’altre d’un any i mig) dues feines fixes i exitoses (La competència, a Rac1, i l’Està passant, a TV3) i un monòleg (Ocells de colors llampants), que és l’autobiografia lingüística d’un noi que fins als 18 anys només parlava català amb la seva mare, que als 40 agafa consciència de la situació injusta que viu la llengua a Catalunya i que ara la denuncia en un escenari o en aquesta mateixa conversa.

Aquesta versió d’un acudit sobre les tragèdies dels jueus bé podria servir per il·lustrar l’esperit sofert del catalanoparlant, tan tossudament alçat mantenint la llengua com terriblement cansat de la tabarra lingüística. Malgrat que el fons de la qüestió sigui una preocupació real, o potser precisament per això, la llengua és motiu recurrent de gags, monòlegs i paròdies per part dels mateixos parlants. Mentre en altres països els acudits van sobre tòpics com el menjar, l’estètica i la meteorologia –el xovinisme francès o l'esnobisme i la gastronomia pèssima dels anglesos–, a Catalunya fem mofa de la mala salut de ferro del català. Per què carai ens fa tanta gràcia l’humor sobre el català?

Els diners sempre han estat presents a la vida del guionista i humorista Òscar Andreu. “Vinc d’una família humil de l'extraradi de Terrassa i els diners eren allò que no teníem. Els havíem de buscar per arribar a final de mes i tampoc es discutia gaire al respecte”, rememora. Segons explica Andreu, els seus pares havien tingut tota mena de feines i van muntar diversos negocis, com una botiga d’alimentació o un bar, entre d’altres. “Al final, a casa ja teníem assumit que els Reis potser ens portaven només un regal en lloc de quatre o que no marxàvem de vacances. Era una realitat molt interioritzada”, recalca el comunicador vallesà.

El Casino de l'Aliança acull, del 2 al 5 de novembre, el Cruïlla Comèdia. Seran quatre dies de stand up en català amb noms com Marc Serrats, Oye Sherman, un roast a Joel Díaz o un monòleg d'una hora sobre llengua a càrrec d'Òscar Andreu. En aquesta entrevista, el col·laborador de l'Està passant i mitja taronja –o llimona– de La competència avança quines inquietuds sobre el català desgranarà el cap de setmana i, de passada, traça un repàs a fons de la seva trajectòria.