Donar significat i, sobretot, donar dignitat. Tant a la vida com a la mort, dignificar el cos –individual, social– i, alhora, dotar de significat el recorregut, el testimoni. En un moment com l’actual, quan pel món senyoreja l’odi arrasant significats i dignitats, gratifica veure l’auditori de La Pedrera ple, el matí del dijous 28, per escoltar algunes veus de la pluralitat religiosa a Catalunya sobre la qüestió de la mort. La jornada, organitzada per l’empresa de serveis funeraris Àltima, no pretenia publicitar la marca, sinó oferir un marc digne i significatiu on poder visibilitzar la diversitat de creences a la nostra societat i els reptes i oportunitats que suposa “saber escoltar i atendre la pluralitat”, com va assenyalar el conseller delegat d’aquesta empresa, Jordi Viñas.

Cobert durant anys d’un silenci social, històricament el dol perinatal ha suposat un patiment silenciat per a totes aquelles persones que el vivien i també pel seu entorn. I, si bé tot procés de dol per la mort d’un ésser estimat sempre és difícil, sovint el dol perinatal és més delicat d’afrontar i de gestionar per totes aquelles il·lusions, expectatives i desitjos que, de forma natural, es projecten davant d’un embaràs.

Joan Ventura, conseller delegat d'Àltima, rep l'Emprenem en una sala de vetlla del tanatori de Viladecans. Res no és tètric. Fusta clara, decoració sòbria, noves tecnologies per poder llegir els diaris del dia en PDF, insonorització i llum natural indirecta. Pocs dies abans de Tots Sants i del Dia dels Difunts, la conversa sobre com han canviat els costums –i també el negoci– de les vetlles i els enterraments resulta oportuna.