Fer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

Els camins són natura. Traces en el territori que connecten punts cardinals salvant accidents geogràfics. Són, al mateix temps, cultura. Per a un esperit poètic immens, com el de Walt Whitman, “lliure de tot límit i de tota línia imaginària”, cada camí esdevé un gran glop d’espai per aspirar. “A peu i amb cor lleuger me’n vaig pel camí. / Sa, lliure, el món al meu davant. / El llarg camí terrós em conduirà allà on jo vulgui”. 

La llegenda explica que Blanes va vendre Santa Cristina als lloretencs per un plat de llenties. Sigui veritat o mentida, avui en dia costa de creure que, a tocar d'un dels punts més massificats de la Costa Brava, el nucli hoteler de Lloret de Mar, hi hagi un paradís de platges verges gràcies a la ferma preservació dels mateixos habitants, que durant dècades han ampliat la compra de terrenys al voltant del paratge de Santa Cristina per evitar que s'hi fessin urbanitzacions. Sota de l'ermita plena d'exvots de vaixells carregats de joves convertits en indians que van salpar a fer les Amèriques, la platja de Santa Cristina és un oasi només superat per la tranquil·litat de les cales que l'envolten.

Platja de Lloret - cala Banys