En el seu segon dia d'obertura parcial, l'encreuament de Rafah entre Gaza i Egipte ha confirmat que la reobertura, ara com ara, no implica un canvi substancial en la mobilitat des de la Franja. Després d'una primera jornada centrada gairebé per complet en proves tècniques i verificació de llistes, aquest dilluns el pas ha començat a operar de manera efectiva, encara que a un ritme molt lent i amb un abast extremadament limitat.

Hamàs ha entregat aquest dissabte els darrers sis ostatges israelians vius que s’havia compromès a alliberar durant la primera fase de l’acord d’alto el foc signat amb Israel al gener, i a canvi, les autoritats israelianes han de deixar en llibertat a més de 600 presos palestins. De moment, però, Israel ha posposat aquesta entrega fins que no tingui garanties del proper intercanvi. L’atenció es torna a centrar ara en la segona fase de la treva, que hauria de començar a principis de març malgrat que encara hi ha desavinences profundes pendents de negociar entre Tel-Aviv i el moviment palestí.

Per primera vegada en els quasi vuit mesos de guerra, tancs israelians han entrat aquest dimarts al centre de Rafah, últim enclavament de la franja de Gaza on s'han refugiat més d'un milió de palestins, l'assalt i ocupació del qual el govern de Netanyahu considera claus per derrotar Hamàs. Els aliats d'Israel han advertit des de fa mesos contra qualsevol operació a Rafah, que posaria en perill la vida de civils. Però el govern ultra d'Israel ha decidit fer-ne cas omís i s'ha anat movent lentament cap a la ciutat, en el que fonts de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) qualifiquen d'"operació precisa i limitada".

L'atac amb míssils sobre un camp de refugiats a Rafah que el mateix exèrcit israelià havia designat com a zona segura, i que ha provocat una cinquantena de morts i desenes de ferits, és la pitjor resposta possible d'Israel a les peticions d'alto el foc que li arriben des de diversos fronts. La nova matança de civils palestins, entre ells nens i gent gran que haurien mort carbonitzats a les seves tendes, arriba després d'un atac amb coets de Hamàs sobre Tel-Aviv, que no va causar víctimes però que demostra que, vuit mesos després de la invasió de Gaza, el grup terrorista continua tenint capacitat d'atemptar al cor d'Israel. La conclusió és que el govern de Benjamin Netanyahu està fracassant en tots els objectius, tant els militars com els diplomàtics, i que cada cop està més aïllat. En aquest sentit, és especialment significatiu el missatge llançat pel president francès, Emmanuel Macron, dient que l'atac sobre Rafah pot suposar un "punt d'inflexió" respecte a l'actitud de la Unió Europea davant del conflicte.

L'exèrcit d'Israel ha pres aquest dimarts el control del costat palestí del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, que és l'únic punt que connecta la franja de Gaza amb la resta del món fora de territori israelià. Un portaveu militar de les forces armades (FDI) ha afirmat que tenen "control operatiu" sobre el pas i que les seves patrulles especials estan "escanejant" el pas, metre que ha precisat que l'operació "no s'ha acabat" i ha rebutjat donar un límit de temps. De fet, Yoav Gallant, ministre de Defensa, ha assegurat hores després, en un comunicat sobre l'ofensiva de Rafah: "Aquesta operació continuarà fins que eliminem Hamàs a la zona de Rafah i tota la franja de Gaza", i fins al retorn de tots els ostatges.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha afirmat aquest dimarts davant les famílies dels ostatges retinguts per Hamàs que Israel atacarà Rafah "amb acord de treva o sense". Netanyahu vol que l'exèrcit israelià entri en aquesta localització al sud de la Franja, on s'acumulen més d'un milió de palestins, per acabar amb els quatre presumptes esquadrons de Hamàs que encara són allà. Les declaracions del primer ministre israelià no només desatenen el que li demana el seu principal aliat, Washington (que l'ofensiva es faci amb un pla clar per evacuar els civils), sinó que sembla anar en el sentit contrari de les negociacions que es desenvolupen al Caire. Dilluns el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken, es va reunir amb els seus homòlegs àrabs després que Egipte es mostrés "optimista" amb la possibilitat d'un acord entre Israel i Hamàs.

L’amenaça d’Israel d’estendre la devastadora operació militar a Gaza fins als seus últims confins manté amb l’ai al cor des de fa una setmana centenars de milers de palestins amuntegats a l’extrem sud de la Franja. Les condicions humanitàries a Rafah, la ciutat més meridional del territori i l’única que encara no ha estat assaltada per tropes terrestres de l’exèrcit israelià, són dantesques. I fins ara segueix sense traçar-se cap via perquè puguin fugir-ne i escapar d’un setge de violència que es va tancant a velocitat vertiginosa.

Els Estats Units van llançar divendres a la nit atacs aeris a l'Iraq i Síria contra 85 objectius de milícies proiranianes, com a represàlia per l'atac que diumenge passat va matar tres soldats nord-americans a Jordània. Segons va informar el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), les forces estatunidenques van fer servir "nombrosos avions", inclosos bombarders de llarg abast enviats des dels Estats Units. Entre els objectius hi ha centres d'operacions, de comandament i d'intel·ligència, magatzems de míssils i altres armes, i instal·lacions logístiques i de subministrament de munició de grups milicians. Segons el Centcom, els atacs van començar a les 22 hores (hora catalana) i es van dirigir contra la Força Quds, una branca de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, i milícies aliades.

Després de gairebé dues setmanes d'espera, el primers palestins amb passaport espanyol atrapats a Gaza han començat aquest dilluns a abandonar la Franja. Es tracta d'un primer contingent de 40 persones, 22 de les quals menors, que al matí han iniciat la sortida pel pas de Rafah, que connecta l'enclavament palestí amb Egipte. "Els primers ja han creuat el punt de control palestí i estan fent tràmits per creuar el punt de control egipci", va confirmar aquest matí en declaracions des de Brussel·les el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares. A darrera hora de la nit, també des de la capital comunitària segons informa Gerard Fageda, Albares va assegurar que els "33 hispà palestins i set familiars ja estan en autobusos amb personal de l'ambaixada d'Espanya dirigint-se al Caire".

Dos metges filipins d'un grup de voluntaris de Metges Sense Fronteres (MSF) i fins a cinc ciutadans nord-americans, dos de MSF i tres d'altres organitzacions humanitàries, han sigut aquest dimecres algunes de les primeres persones que han pogut abandonar la Gaza assetjada i bombardejada sense descans per l'exèrcit israelià des del 7 d'octubre. Posteriorment, un degoteig d'ambulàncies –fins a quaranta– i persones amb passaports estrangers, o en alguns casos amb doble nacionalitat, han pogut anar creuant el pas fronterer amb Egipte, ara per ara única via de sortida de la Franja des que va començar la guerra. Entre aquests també hi havia el primer espanyol que ha abandonat la Franja, el sanitari valencià Raúl Incertis, de 40 anys, anestesista també de Metges sense Fronteres.