Tothom té clar que llegir és bo i disposar de l’hàbit de la lectura encara és millor. Des de fa anys ho intentem des dels instituts, sobretot els professors de llengua. Dic que ho intentem perquè no sempre ens en sortim. En uns quants instituts de Catalunya cada dia es dedica mitja hora a la lectura. On jo treballo això es fa a tots els cursos, des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat. A vegades, fent guàrdia o passejant pels passadissos, veus que els més petits, els de primer cicle, encara mantenen les ganes de llegir. La paraula clau és “encara”, perquè temo que amb l’adolescència bona part dels alumnes perden l’hàbit lector. Alguns, malauradament, per sempre.

Llegir és un viatge cap a un món desconegut ple de vivències que guien el lector pàgina rere pàgina. En el cas dels infants, acompanyar-los en aquesta lectura els permet obrir una finestra cap a nous mons. “L’infant lector, quan rep un missatge a través d’una lectura acompanyada, imagina la història a través d’aquesta veu, la recrea i la fa seva. A més, aquesta intervenció ajuda a despertar-li el sentit de la creativitat”, observa Margarida Falgàs, mestra jubilada, pedagoga, coordinadora de clubs de lectura infantil i membre de l’organització de la Fira del Conte de Medinyà.

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

"Us heu fixat amb les aranyes... Què teixeixen?" –pregunta Helena Maragall, mestra i pedagoga, als alumnes de tercer de primària en el taller de poesia mentre seuen plegats en rotllana entorn una espelma que ha encès només començar la sessió. Els infants creen mentalment una imatge d’aquest insecte i, a partir d’aquí, arrenca el poema. Avui toca: l’Aranya, de Bofill, Puig i Serrat. “L’aranya fa mitja damunt una flor, la tela que fila és com si fos d’or...”. Rima i llenguatge omplen la sala de l’escola, on Maragall recita acompanyada del gest per anticipar el vers que vindrà. Els alumnes participen a l’activitat amb ganes, hi estan avesats, tot i l’edat primerenca. A darrere d’aquest interès, hi ha un perquè: la poesia és innata en l’ésser humà.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Una sexòloga em va dir que amb les criatures solem cometre un error quan els parlem de sexe: l’èmfasi el posem massa en la part reproductiva. Ho reduïm tot als espermatozous, l’òvul i companyia, i després ho emboliquem d’amor. És a dir, que els mentim, perquè fa segles que la funció reproductiva del sexe és la menys important a l’hora de practicar-lo. Quan parlem amb la canalla, obviem la part més important: que el sexe és sobretot plaer. Que fem l’amor amb tendresa o cardem amb desfici perquè ens encanta. I que, de fet, la part reproductiva moltes vegades és més aviat el problema del sexe, perquè has de fer mans i mànigues per evitar-la.

Quan arriba l’hivern i el tió comença a engreixar-se, els llibres es converteixen en un dels regals més especials: duren, es rellegeixen, es comparteixen i creen records. Hem seleccionat deu propostes per a totes les edats i gustos: clàssics que emocionen, àlbums per mirar i remirar, llibres amb gats, aventures per quedar-s’hi atrapats i històries que encenen converses. Aquest Nadal, que no faltin contes per llegir plegats.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.