La pel·lícula La Nuit de Varennes (1982), d'Ettore Scola, és el relat del debat entorn del sorgiment d'un nou món sobre les runes d'un altre: el que il·lumina la Revolució Francesa per l'enfonsament de l'Antic Règim. El cineasta italià aprofita l'episodi històric de la fugida de París de Lluís XVI i Maria Antonieta –juny del 1791– per ajuntar en un mateix carruatge tres personatges reals: Restif de la Bretonne, un escriptor llibertí i popular –avui en diríem populista, potser amb tendència a les fake news–; Thomas Paine, l'intel·lectual revolucionari anglès, i el famós viatger i seductor Giacomo Casanova, ja gran i prou deteriorat físicament.

Sofia Coppola va convertir Maria Antonieta en el paradigma de l'adolescent empresonada dins d'una gàbia d'or. En un biopic heterodox que ha deixat empremta en el cinema i les sèries posteriors, la directora nord-americana projectava en la reina de França el seu interès en aquesta experiència de feminitat des d'un privilegi que no deixa de sentir-se com una presó. En el llibre que li va dedicar, Stefan Zweig reflexiona sobre l'interès dramàtic de la monarca. Per a l'escriptor austríac, Maria Antonieta és una reina mediocre que la història acaba convertint en personatge tràgic a través del paper que li destina la Revolució.

"Escriure la història de la reina Maria Antonieta significa recollir un procés de més de cent anys en el qual acusadors i defensors es contradiuen amb la més gran vehemència". La primera frase de Maria Antonieta (1932), la biografia que Stefan Zweig va dedicar a la gran dama de Versalles, publicada en català fa uns mesos per La Segona Perifèria, deixa entreveure que Maria Antonieta motiva encara avui debats encesos i pugnes aferrissades. Com qualsevol personatge històric mínimament complex, l'esposa de Lluís XVI és carn de mirades sovint divergents. Tothom vol dir-hi la seva. També els directors de cinema, que queden atrets per la fastuositat dels jardins de Versalles i, sobretot, pels clarobscurs de la reina que va morir guillotinada a la plaça de la Concorde de París.