Què es cou rere els murs del Kremlin? Aquesta era la pregunta que, durant la llarga existència de la Unió Soviètica (1917-1991), s’esforçaven a resoldre uns personatges anomenats kremlinòlegs. Suposadament, sabien tot el que es podia saber sobre un règim hermètic i complex. Arribat el moment, es va poder comprovar que no sabien gairebé res: el col·lapse de l'URSS els va agafar per sorpresa. La kremlinòloga més cèlebre d’Europa, Hélène Carrère d'Encausse, va ser un exemple perfecte d’aquell col·lectiu cegat pels seus propis prejudicis.

La primera dona que va ocupar la secretaria perpètua de l'Acadèmia Francesa, Hélène Carrère, sempre va exigir que li diguessin "el secretari perpetu" i no pas "la secretària perpètua". La historiadora i politòloga, que va ocupar el càrrec més important de la institució de la llengua francesa des del 1999 i fins a la seva mort fa tres mesos, era una ferma opositora del llenguatge inclusiu i la feminització de càrrecs. De fet, durant el seu llarg mandat a l'Acadèmia, la institució va considerar tabú durant molts anys la feminització de professions i càrrecs en la llengua francesa. Va acabar acceptant que es pogués dir "metgessa", "enginyera" o "ministra" el 2019, fa només quatre anys, pressionada per la realitat social i lingüística.