Isabelle Brunet (Vausseroux, 1967) ha aconseguit que els seus dos primers vins, un negre i un blanc, de nom Calcite, es puguin beure en restaurants catalans i francesos. A Barcelona, a l'Alkímia, al Teòric, a la Palma de Bellafila. A París, al Baccarat del cuiner Alain Ducasse i a Madrid, al Gran Hotel Inglés. Enmig d’una ciutat i l'altra, molts altres restaurants, especialment de la comarca del Garraf, que han demanat a l’elaboradora, que es defineix autodidacta, el Calcite blanc i negre per posar-lo a la carta. Ara bé, per arribar a aquesta fita, hi ha un camí llarg, que ha trepitjat amb passes petites però segures.

Els 19 elaboradors de la marca col·lectiva Corpinnat estan en un moment de gràcia. La marca ha crescut un 58% l’últim any, ja que han passat de 12 a 19 cellers adherits. Els últims són AT Roca i Mas Bertran, que tots dos sols sumen 400.000 ampolles sota el paraigua Corpinnat. En una trobada per donar dades sobre la verema, també n’han aportat sobre el degoteig de noves incorporacions. “Més de deu cellers estan auditant-se [per entrar a Corpinnat]. Tenim un reglament molt exigent i serem molt estrictes en aquestes entrades”, ha dit el vicepresident de Corpinnat, Roc Gramona, que ha reconegut que són més dels que creien que serien en un moment inicial. És més, el celler que fa 20 serà anunciat a principis d’any, ha concretat Pere Llopart, president de Corpinnat.

Si et poses a pensar en els aranzels penses que pot ser bo, que està bé, que els tomàquets que faig servir jo siguin d’aquí i que el blat que fas servir tu sigui d’allà. Que és absurd aquest viatge.

L’emprenedora, extraordinària, talentosa, visionària, científica, llunàtica i expeditiva vídua Clicquot (una de les dues grans dames de les bombolles nascudes en un setze de desembre) ja va patir això dels aranzels.

Ha estat una Wine Week extraordinària, plena de gent, de negoci, d’alegria, de premis. Tastos emocionants i irrepetibles, enòlegs –que no els veiem mai perquè sempre els tenim sota terra– i sommeliers i prescriptors de tota mena i condició. Ahir els parlàvem de Tim Atkin, el prescriptor en qui molta gent s’emmiralla, perquè no és influencer sinó que és influent. El master of wine, que presentava un informe sobre vins catalans: tranquils i escumosos. Els informes de vi de Tim Atkin, els seus rànquings, van a missa. El d’ell és vi que va a missa. Com dèiem ahir, com diem sempre, quan des de fora ens diuen que ho fem bé (amb els llibres, la música, el teatre, el vi, el disseny, el menjar...) és quan ens ho creiem. L’informe Atkin, Catalunya special report, és el d’un enamorat del nostre clima, els nostres vins i el nostre menjar (té casa aquí). En el seu rànquing, el millor vi blanc de l’any 2023 és l’Espenyalluchs, d’Enric Soler. El millor negre, el Mas de la Rosa, d’Albert Costa, de Vall Llach. El rosat, el de Terroir sense Fronteres, Coreografia rosat. El dolç (del 18), Castell del Remei, verema tardana. El millor fortificat, el ranci de Scala Dei. El Sender, de Lafou (21), i el blanc de Sant Josep Vins Singulars, els dos vins de “valor” de l’any. Sara Pérez, la millor vinater (ho dic així perquè, lògicament, no distingeix entre homes i dones, sinó entre bons i boníssims), i Anna Espelt i Carlota Pena (d’Olivardots) pugen al podi. Álvaro Palacios rep la distinció de “llegenda”, que no pot ser més veritat. Premia dues cooperatives –i això és una alegria– extraordinàries. Tots aquests noms són d’artistes, de pagesos que fan les coses bé, que lluiten i lluiten per donar-nos plaer, per conservar un paisatge, per endreçar-lo. Miren la terra i toquen el cel. Quina alegria, aquesta Wine Week que creixerà i que posa els nostres vins allà on han de ser. Al cim del món.

M’acredito, darrere d’un senyor de cabells rapats però amb monyo que arrossega una maleta de rodes (plena d’ampolles, suposo). Una influencer rossíssima i guapíssima grava un vídeo, dinàmic i absurd, a l’entrada del recinte, a la Fira de Barcelona. Aquest any és el més esperat per a la cultura del vi del món i per als seus amfitrions, els vins catalans. De la mateixa manera que el Sant Jordi és la fira, al carrer, dels escriptors i els lectors, la Wine Week és la fira dels viticultors i els amants del vi. 

La Barcelona Wine Week ha estat el marc per fer ponències i activitats relacionades amb el món del vi. Una de molt interessant que va incloure autocrítica va ser el tast organitzat per l’Incavi titulat “Una mirada internacional al vi català”. Allà experts sommeliers van recomanar un vi català per tastar i van debatre sobre les fortaleses del sector i els elements que cal millorar per donar-nos a conèixer a l’estranger. 

Diuen que, perquè un vi sigui realment bo, cal esperar un temps abans de prendre-se'l. Almenys uns mesos o, fins i tot, anys! Hi ha un vi, però, amb el qual convé fer just el contrari: no embadocar-se i gaudir-lo ben jove. Es tracta del vi novell, que és el primer vi de l'any. Surt a la venda ara en plena tardor, guarnit amb etiquetes cridaneres, tan sols unes poques setmanes després d'haver-se acabat la verema. La seva joventut i el seu curt procés d'elaboració –no dona peu a gaires floritures i no acostuma a passar per fusta– el converteixen en una llaminera explosió de fruita per al nas i el paladar. A més, serveix d'espòiler per imaginar què podran donar de si els vins de la nova anyada.