De cada 100 morts que es produeixen a Catalunya, sis requereixen una autòpsia forense perquè tenen un origen violent o la causa és desconeguda. Aquest examen pot ser clau per a la investigació judicial. Però les autòpsies també poden arribar a salvar vides. Per exemple, a través dels teixits de donants que s'extreuen per a trasplantaments –un únic donant de cadàver pot millorar la vida de 100 pacients–, però també estudiant les possibles causes de la mort sobtada d'una persona jove. Les mutacions genètiques descobertes han servit perquè 1.200 famílies des del 2012 es posessin en mans de metges per poder controlar i tractar els riscos associats a aquestes alteracions detectades en el seu familiar mort i que ells també porten.

A la planta de la Ciutat de la Justícia on es fan les autòpsies hi ha una sala que no serveix per aclarir les causes de les morts. És un quiròfan on els cadàvers poden servir per ajudar pacients vius en hospitals. Si els cossos compleixen els requisits mèdics i la família hi dona el consentiment, se n'extreuen els teixits. La pràctica, que es fa des del juliol de l'any passat, ha suposat que el nombre de donants de teixits hagi augmentat en poc més de mig any un 10% a Catalunya. Aquests donants, que d'entrada estan en mans dels forenses, són víctimes d'accidents o morts naturals extrahospitalàries i tenen un perfil més jove que els donants procedents dels hospitals, cosa que afavoreix, per exemple, el trasplantament de cartílag fresc.

“Són uns àngels per a mi. Gràcies als dos donants he pogut veure coses que, si no, m’hauria perdut: he vist créixer els meus fills”. José Manuel té 42 anys i pateix una malaltia genètica que fa que les còrnies dels ulls tinguin poques cèl·lules i no siguin transparents. Fa nou anys li van trasplantar dues seccions d’una còrnia a l’ull dret i ara està esperant que l'hi facin a l’esquerre. Les persones gràcies a les quals ha recuperat la vista havien autoritzat que els extraguessin el teixit abans de morir. Des de fa deu mesos, però, aquest tipus de donacions són possibles també en persones que perden la vida de manera violenta, per exemple en un accident de trànsit, víctimes d’una mort sobtada o d’un problema cardíac.