Una sala d'autòpsia és freda i brillant. Tot està net, és metàl·lic i enlluerna, des de les lliteres fins a les làmpades, passant pels estris i les neveres. Les sales d'autòpsia de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) són al soterrani de la Ciutat de la Justícia, una mena d'hospital (l'olor és semblant) sota terra. Hi ha quatre sales d’autòpsia doble i una d’individual. Entrem a la que hi ha, a través d'un vidre, unes quantes cadires. Com si fos un cinema, estudiants i futurs jutges s'hi asseuen i observen com funcionen les autòpsies.

A la planta de la Ciutat de la Justícia on es fan les autòpsies hi ha una sala que no serveix per aclarir les causes de les morts. És un quiròfan on els cadàvers poden servir per ajudar pacients vius en hospitals. Si els cossos compleixen els requisits mèdics i la família hi dona el consentiment, se n'extreuen els teixits. La pràctica, que es fa des del juliol de l'any passat, ha suposat que el nombre de donants de teixits hagi augmentat en poc més de mig any un 10% a Catalunya. Aquests donants, que d'entrada estan en mans dels forenses, són víctimes d'accidents o morts naturals extrahospitalàries i tenen un perfil més jove que els donants procedents dels hospitals, cosa que afavoreix, per exemple, el trasplantament de cartílag fresc.

“Són uns àngels per a mi. Gràcies als dos donants he pogut veure coses que, si no, m’hauria perdut: he vist créixer els meus fills”. José Manuel té 42 anys i pateix una malaltia genètica que fa que les còrnies dels ulls tinguin poques cèl·lules i no siguin transparents. Fa nou anys li van trasplantar dues seccions d’una còrnia a l’ull dret i ara està esperant que l'hi facin a l’esquerre. Les persones gràcies a les quals ha recuperat la vista havien autoritzat que els extraguessin el teixit abans de morir. Des de fa deu mesos, però, aquest tipus de donacions són possibles també en persones que perden la vida de manera violenta, per exemple en un accident de trànsit, víctimes d’una mort sobtada o d’un problema cardíac.